Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Sartre 2»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Sartre 2|Idioma=Español}} Ens adherim sense reserves a aquesta fórmula de'' El capital'', per mitjà d...».) |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Ens adherim sense reserves a aquesta fórmula de'' El capital'', per mitjà de la qual Marx defineix el seu «materialisme»: «La manera de la producció material domina en general el desenvolupament de la vida social, política i intel·lectual»; i no podem concebre aquest condicionament sota una altra forma que la d'un moviment dialèctic (contradiccions, superació, totalització). | Ens adherim sense reserves a aquesta fórmula de'' El capital'', per mitjà de la qual Marx defineix el seu «materialisme»: «La manera de la producció material domina en general el desenvolupament de la vida social, política i intel·lectual»; i no podem concebre aquest condicionament sota una altra forma que la d'un moviment dialèctic (contradiccions, superació, totalització). | ||
− | {{Ref|Ref=J.-P. Sartre, '' | + | {{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''Cuestiones de método'', en ''Crítica de la razón dialéctica'', 2 vols., Losada, Buenos Aires 1963, vol. 1, p. 36.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 22:46, 31 ago 2015
Ens adherim sense reserves a aquesta fórmula de El capital, per mitjà de la qual Marx defineix el seu «materialisme»: «La manera de la producció material domina en general el desenvolupament de la vida social, política i intel·lectual»; i no podem concebre aquest condicionament sota una altra forma que la d'un moviment dialèctic (contradiccions, superació, totalització).
J.-P. Sartre, Cuestiones de método, en Crítica de la razón dialéctica, 2 vols., Losada, Buenos Aires 1963, vol. 1, p. 36. |
Original en castellà
Nos adherimos sin reservas a esta fórmula de El capital, por medio de la cual Marx define su «materialismo»: «El modo de la producción material domina en general el desarrollo de la vida social, política e intelectual»; y no podemos concebir este acondicionamiento bajo otra forma que la de un movimiento dialéctico (contradicciones, superación, totalización).