Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita sobre l'astronomia ptolemaica»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita sobre l'atronomía ptolemaica|Idioma=Español}} 400px|thumb En l'astronomia ptole...».)
 
m (Text de reemplaçament - "criden" a "anomenen")
Línia 3: Línia 3:
 
[[File:equant.png|400px|thumb]]
 
[[File:equant.png|400px|thumb]]
  
En l'astronomia ptolemaica, un «planeta» pot moure's amb una velocitat no uniforme per un cercle (de centre C) mentre el seu moviment és uniforme en relació amb un punt (Q), anomenat «ecuante». Aquest punt es localitza en el diàmetre del cercle que conté I i Q, de manera que EC = CQ. I és la terra. A mesura que un punt es mou pel cercle (diguem de P1 a P2), l'angle (l'angle P1QP2) augmenta uniformement. El terme d' «ecuante» no ho va usar Ptolomeu, i Copèrnic va considerar molt clarament que era d'origen «recent», com alguna cosa «quem recentiores appellant aequantem» [que autors recents criden ecuante] (''De Rev.,'' llibre 5, cap. 25). Amb «recentiores» Copèrnic es refereix als medievals, no als antics.
+
En l'astronomia ptolemaica, un «planeta» pot moure's amb una velocitat no uniforme per un cercle (de centre C) mentre el seu moviment és uniforme en relació amb un punt (Q), anomenat «ecuante». Aquest punt es localitza en el diàmetre del cercle que conté I i Q, de manera que EC = CQ. I és la terra. A mesura que un punt es mou pel cercle (diguem de P1 a P2), l'angle (l'angle P1QP2) augmenta uniformement. El terme d' «ecuante» no ho va usar Ptolomeu, i Copèrnic va considerar molt clarament que era d'origen «recent», com alguna cosa «quem recentiores appellant aequantem» [que autors recents anomenen ecuante] (''De Rev.,'' llibre 5, cap. 25). Amb «recentiores» Copèrnic es refereix als medievals, no als antics.
 
{{Ref|Ref=''Revolution in science'',Harvard University Press, Cambridge-Londres, Massachusetts-Londres 1985, p. 113.|Títol=Revolution in science|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Revolution in science'',Harvard University Press, Cambridge-Londres, Massachusetts-Londres 1985, p. 113.|Títol=Revolution in science|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:10, 13 març 2015

Equant.png

En l'astronomia ptolemaica, un «planeta» pot moure's amb una velocitat no uniforme per un cercle (de centre C) mentre el seu moviment és uniforme en relació amb un punt (Q), anomenat «ecuante». Aquest punt es localitza en el diàmetre del cercle que conté I i Q, de manera que EC = CQ. I és la terra. A mesura que un punt es mou pel cercle (diguem de P1 a P2), l'angle (l'angle P1QP2) augmenta uniformement. El terme d' «ecuante» no ho va usar Ptolomeu, i Copèrnic va considerar molt clarament que era d'origen «recent», com alguna cosa «quem recentiores appellant aequantem» [que autors recents anomenen ecuante] (De Rev., llibre 5, cap. 25). Amb «recentiores» Copèrnic es refereix als medievals, no als antics.

Revolution in science,Harvard University Press, Cambridge-Londres, Massachusetts-Londres 1985, p. 113.