Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la comunicabilitat del gust»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la comunicabilidad de l'agrado|Idioma=Español}} La capacitat dels homes de comunicar-se els seus pensame...».) |
m (Text de reemplaçament - "dad " a "tat ") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la comunicabilitat de l'agrado|Idioma=Español}} |
La capacitat dels homes de comunicar-se els seus pensaments exigeix una relació de la imaginació i de l'enteniment per associar als conceptes intuïcions i a aquestes, al seu torn, conceptes que s'ajunten en un coneixement; però llavors la concordança d'ambdues facultats de l'esperit és conforme a llei, sota la pressió de determinats conceptes. Només quan la imaginació, en la seva llibertat, desperta l'enteniment, i aquest, sense concepte, posa la imaginació en un joc regular, llavors es comunica la representació, no com a pensament, sinó com a sentiment interior d'un estat de l'esperit, conforme a fi. | La capacitat dels homes de comunicar-se els seus pensaments exigeix una relació de la imaginació i de l'enteniment per associar als conceptes intuïcions i a aquestes, al seu torn, conceptes que s'ajunten en un coneixement; però llavors la concordança d'ambdues facultats de l'esperit és conforme a llei, sota la pressió de determinats conceptes. Només quan la imaginació, en la seva llibertat, desperta l'enteniment, i aquest, sense concepte, posa la imaginació en un joc regular, llavors es comunica la representació, no com a pensament, sinó com a sentiment interior d'un estat de l'esperit, conforme a fi. | ||
| − | El gust, doncs, és la facultat de jutjar ''a priori ''la | + | El gust, doncs, és la facultat de jutjar ''a priori ''la comunicabilitat dels sentiments que estan units amb una representació donada (sense intervenció d'un concepte). |
{{Ref|Ref=''Crítica del judici'', § 40 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 248).|Títol=Crítica del judici|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica del judici'', § 40 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 248).|Títol=Crítica del judici|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:20, 22 març 2015
La capacitat dels homes de comunicar-se els seus pensaments exigeix una relació de la imaginació i de l'enteniment per associar als conceptes intuïcions i a aquestes, al seu torn, conceptes que s'ajunten en un coneixement; però llavors la concordança d'ambdues facultats de l'esperit és conforme a llei, sota la pressió de determinats conceptes. Només quan la imaginació, en la seva llibertat, desperta l'enteniment, i aquest, sense concepte, posa la imaginació en un joc regular, llavors es comunica la representació, no com a pensament, sinó com a sentiment interior d'un estat de l'esperit, conforme a fi.
El gust, doncs, és la facultat de jutjar a priori la comunicabilitat dels sentiments que estan units amb una representació donada (sense intervenció d'un concepte).
| Crítica del judici, § 40 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 248). |