Diferència entre revisions de la pàgina «José Gaos: filosofia hispànica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=José Gaos: filosofia hispànica|Idioma=Español}} La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hisp...».) |
m (Text de reemplaçament - "d'Hegel" a "de Hegel") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que poden sintentizarse en aquesta fórmula: | La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que poden sintentizarse en aquesta fórmula: | ||
| − | Filosofia és la ''Metafísica ''d'Aristòtil, La ''Ètica'' de Spinoza, la ''Crítica de la raó pura'', la ''Lògica'' | + | Filosofia és la ''Metafísica ''d'Aristòtil, La ''Ètica'' de Spinoza, la ''Crítica de la raó pura'', la ''Lògica'' de Hegel. |
És així que els ''Motius de Proteo ''(Va rodar), ''Del sentiment tràgic de la vida ''(Unamuno), les ''Meditacions del Quixot'' (Ortega), la ''Existència com a economia, desinterès i caritat ''(Cas), s'assemblen poc a aquelles obres. | És així que els ''Motius de Proteo ''(Va rodar), ''Del sentiment tràgic de la vida ''(Unamuno), les ''Meditacions del Quixot'' (Ortega), la ''Existència com a economia, desinterès i caritat ''(Cas), s'assemblen poc a aquelles obres. | ||
Revisió del 18:30, 6 març 2015
La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que poden sintentizarse en aquesta fórmula:
Filosofia és la Metafísica d'Aristòtil, La Ètica de Spinoza, la Crítica de la raó pura, la Lògica de Hegel.
És així que els Motius de Proteo (Va rodar), Del sentiment tràgic de la vida (Unamuno), les Meditacions del Quixot (Ortega), la Existència com a economia, desinterès i caritat (Cas), s'assemblen poc a aquelles obres.
Després aquestes no són filosofia.
Mes per què no raonar d'aquesta altra manera?
Els Motius, el Sentiment, les Meditacions del Quixot, la Existència s'assemblen molt poc a la Metafísica, a la Ètica, a la Crítica, a la Lògica...
I són filosofia.
Després no són filosofia exclusivament la Metafísica, etc., sinó també els Motius, etc.
| Confessions professionals, FCE, Mèxic1958, p. 114. |
Original en castellà
La negación de la índole de filosófico al «pensamiento» hispánico es conclusión de razonamientos que pueden sintentizarse en esta fórmula:
Filosofía es la Metafísica de Aristóteles, La Ética de Spinoza, la Crítica de la razón pura, la Lógica de Hegel.
Es así que los Motivos de Proteo (Rodó), Del sentimiento trágico de la vida (Unamuno), las Meditaciones del Quijote (Ortega), la Existencia como economía, desinterés y caridad (Caso), se parecen poco a aquellas obras.
Luego éstas no son filosofía.
Mas ¿por qué no razonar de esta otra manera?
Los Motivos, el Sentimiento, las Meditaciones del Quijote, la Existencia se parecen muy poco a la Metafísica, a la Ética, a la Crítica, a la Lógica...
Y son filosofía.
Luego no son filosofía exclusivamente la Metafísica, etc., sino también los Motivos, etc.