Diferència entre revisions de la pàgina «Sobre el destí i els estoics»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Sobre la destinació...».) |
m (Text de reemplaçament - "Layo" a "Lai") |
||
Línia 16: | Línia 16: | ||
Van anar probablement els estoics els qui van donar aquest nom al següent argument dels megàrics: «Si és la vostra destinació que us guariu d'aquesta malaltia, així ocorrerà, crideu o no al metge. D'igual manera, si és la vostra destinació que no us guariu d'aquesta malaltia, no us guarireu, venja o no el metge. I una d'ambdues coses és la vostra destinació. Per tant de res serveix anomenar al metge». El mateix argument torna a trobar-se exposat amb diferents exemples: si és fatal que tal corredor guanyi una carrera a peu, la guanyarà qualsevol sigui la seva conducta; si és fatal que la perdi, la perdrà d'igual manera; i, ja que de qualsevol forma el resultat és inevitable, és per conseqüència inútil que el corredor es fatigui i fins que prengui part en la carrera. | Van anar probablement els estoics els qui van donar aquest nom al següent argument dels megàrics: «Si és la vostra destinació que us guariu d'aquesta malaltia, així ocorrerà, crideu o no al metge. D'igual manera, si és la vostra destinació que no us guariu d'aquesta malaltia, no us guarireu, venja o no el metge. I una d'ambdues coses és la vostra destinació. Per tant de res serveix anomenar al metge». El mateix argument torna a trobar-se exposat amb diferents exemples: si és fatal que tal corredor guanyi una carrera a peu, la guanyarà qualsevol sigui la seva conducta; si és fatal que la perdi, la perdrà d'igual manera; i, ja que de qualsevol forma el resultat és inevitable, és per conseqüència inútil que el corredor es fatigui i fins que prengui part en la carrera. | ||
− | Crisip responia a aquest argument mitjançant la seva teoria dels «confatales» (syneimarmena, ''confatalia'') Si una cosa és fatal, altres coses són fatals ''amb ''ella; li són confatales. Si és fatal que Èdip sigui fill de | + | Crisip responia a aquest argument mitjançant la seva teoria dels «confatales» (syneimarmena, ''confatalia'') Si una cosa és fatal, altres coses són fatals ''amb ''ella; li són confatales. Si és fatal que Èdip sigui fill de Lai, és igualment fatal que Lai tingui relacions sexuals amb una dona. És absurd dir: és fatal que Èdip neixi de Lai, tingui o no Lai relacions sexuals amb una dona. Si és fatal que Miló venci en la lluita en Olimpia, és igualment fatal que tingui un adversari i que desplegui tota la seva ciència de lluitador. |
{{Ref|Ref=J. Brun, ''L'estoïcisme'', Eudeba, Buenos Aires 1977, p. 101-102.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J. Brun, ''L'estoïcisme'', Eudeba, Buenos Aires 1977, p. 101-102.|Cita=true}} | ||
{{Propietat | {{Propietat |
Revisió del 21:30, 20 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Van anar probablement els estoics els qui van donar aquest nom al següent argument dels megàrics: «Si és la vostra destinació que us guariu d'aquesta malaltia, així ocorrerà, crideu o no al metge. D'igual manera, si és la vostra destinació que no us guariu d'aquesta malaltia, no us guarireu, venja o no el metge. I una d'ambdues coses és la vostra destinació. Per tant de res serveix anomenar al metge». El mateix argument torna a trobar-se exposat amb diferents exemples: si és fatal que tal corredor guanyi una carrera a peu, la guanyarà qualsevol sigui la seva conducta; si és fatal que la perdi, la perdrà d'igual manera; i, ja que de qualsevol forma el resultat és inevitable, és per conseqüència inútil que el corredor es fatigui i fins que prengui part en la carrera.
Crisip responia a aquest argument mitjançant la seva teoria dels «confatales» (syneimarmena, confatalia) Si una cosa és fatal, altres coses són fatals amb ella; li són confatales. Si és fatal que Èdip sigui fill de Lai, és igualment fatal que Lai tingui relacions sexuals amb una dona. És absurd dir: és fatal que Èdip neixi de Lai, tingui o no Lai relacions sexuals amb una dona. Si és fatal que Miló venci en la lluita en Olimpia, és igualment fatal que tingui un adversari i que desplegui tota la seva ciència de lluitador.
J. Brun, L'estoïcisme, Eudeba, Buenos Aires 1977, p. 101-102. |