Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Plató 1»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató 1|Idioma=Español}} Va referir Antifonte que Pitodoro explicava que, en una ocasió, per assistir...».) |
m (Text de reemplaçament - "Antifonte" a "Antifont") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató 1|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató 1|Idioma=Español}} | ||
| − | Va referir | + | Va referir Antifont que Pitodoro explicava que, en una ocasió, per assistir a les Grans Panateneas, van arribar Zenó i Parmènides. «Parmènides, per cert, era llavors ja molt ancià; de cabell enterament canós, però d'aspecte bell i noble, podia tenir uns seixanta-cinc anys. Zenó rondava llavors els quaranta, tenia bon port i agradable figura, i d'ell es deia que havia estat el favorit de Parmènides. [...] Sòcrates, en aquells dies, era encara molt jove. |
{{Ref|Ref=Plató, ''Parmènides'',127a-b (''Diàlegs V. Parmènides, Teetet, Sofista, Polític'', Gredos, Madrid 1988, p. 32).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Plató, ''Parmènides'',127a-b (''Diàlegs V. Parmènides, Teetet, Sofista, Polític'', Gredos, Madrid 1988, p. 32).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:40, 17 març 2015
Va referir Antifont que Pitodoro explicava que, en una ocasió, per assistir a les Grans Panateneas, van arribar Zenó i Parmènides. «Parmènides, per cert, era llavors ja molt ancià; de cabell enterament canós, però d'aspecte bell i noble, podia tenir uns seixanta-cinc anys. Zenó rondava llavors els quaranta, tenia bon port i agradable figura, i d'ell es deia que havia estat el favorit de Parmènides. [...] Sòcrates, en aquells dies, era encara molt jove.
| Plató, Parmènides,127a-b (Diàlegs V. Parmènides, Teetet, Sofista, Polític, Gredos, Madrid 1988, p. 32). |
Original en castellà
Refirió Antifonte que Pitodoro contaba que, en una ocasión, para asistir a las Grandes Panateneas, llegaron Zenón y Parménides. «Parménides, por cierto, era entonces ya muy anciano; de cabello enteramente canoso, pero de aspecto bello y noble, podía tener unos sesenta y cinco años. Zenón rondaba entonces los cuarenta, tenía buen porte y agradable figura, y de él se decía que había sido el favorito de Parménides. [...] Sócrates, por entonces, era aún muy joven.