Diferència entre revisions de la pàgina «Andrònic de Rodes»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Andrònic de Rodes }} Filòsof grec peripatético del segle I a. de C., que va ser el desè escolarca del Liceu|Lic...».) |
m (Text de reemplaçament - "peripatéticos" a "peripatètics") |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Andrònic de Rodes | |Nom=Andrònic de Rodes | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof grec [[ | + | Filòsof grec [[peripatètics|peripatético]] del segle I a. de C., que va ser el desè escolarca del [[Liceu|Liceu]]. És conegut especialment per ser el compilador de les obres «esotèriques» d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] que va ordenar i va editar cap a l'any 30 a. de C. A ell es deu en bon parteix que occident disposés de les obres d'Aristòtil sistematitzades i ordenades en el que s'ha anomenat el [[corpus aristotelicum|''Corpus Aristotelicum'']]. Va agrupar els assajos d'Aristòtil en grans obres (com la ''Metafísica'', per exemple) i les va disposar en l'ordre que a ell li va semblar més adequat: primer, les obres de lògica (a les quals va denominar ''Organum''), seguides per les de ''Física'', etc. i, finalment, per la ''Metafísica'' (nom donat per Andrònic als textos que van «després de la física», i que tracten del que Aristòtil havia anomenat ''filosofia primera''). |
{{So}} | {{So}} |
Revisió del 22:30, 9 març 2015
Filòsof grec peripatético del segle I a. de C., que va ser el desè escolarca del Liceu. És conegut especialment per ser el compilador de les obres «esotèriques» d' Aristòtil que va ordenar i va editar cap a l'any 30 a. de C. A ell es deu en bon parteix que occident disposés de les obres d'Aristòtil sistematitzades i ordenades en el que s'ha anomenat el Corpus Aristotelicum. Va agrupar els assajos d'Aristòtil en grans obres (com la Metafísica, per exemple) i les va disposar en l'ordre que a ell li va semblar més adequat: primer, les obres de lògica (a les quals va denominar Organum), seguides per les de Física, etc. i, finalment, per la Metafísica (nom donat per Andrònic als textos que van «després de la física», i que tracten del que Aristòtil havia anomenat filosofia primera).