Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Diodor Cronos»
De Wikisofia
Línia 2: | Línia 2: | ||
Diògenes Laerci: Diodor Cronos | Diògenes Laerci: Diodor Cronos | ||
+ | |||
+ | [111] Encara n’hi ha d’altres que varen escoltar Eubúlides, entre els quals Apol·loni Cronos. D’aquest fou alumne Diodor, fill d’Amínias, i així mateix denominat Cronos; era natural de lasos; a aquest es refereix Cal·límac en els Epigrames (fr. 393): | ||
+ | |||
+ | :::Momos en persona escriví a les muralles: «El Temps (Cronos) és savi». <small>(Momos, «sarcasme», fill de la NIt, és la divinitat a qui Cal·límac s'encomana per engegar els propis sarcasmes a l'esca de Diodor)</small> | ||
+ | |||
+ | Aquest era també dialèctic, el primer, segons sembla, a descobrir el raonament del «velat» i el del «cornut». Mentre sojornava a la cort de Ptolemeu Soter, Estilpó li proposà diversos raonaments dialèctics i, no podent-los resoldre tot seguit rei i la cort li ho censuraren motejant-lo Cronos per sarcasme. [112] Abandonà el banquet i, mentre redactava un tractat sobre un problema lògic, traspassà de tristesa. <small>(Cronos es convertí en malnom amb el sentit de «Ronsejaire», «Xaruc».)</small> | ||
+ | |||
+ | També hi ha un epigrama nostre a honor seu: | ||
+ | |||
+ | :::Diodor Cronos, ¿quin dèmon t’arrossegà amb dolenta llangor perquè tu, sense desxifrar els mots enigmàtics d’Estilpó, irrompessis al Tàrtar? Se’t descobrirà que ets Cronos, però sense la C ni la R. (O sigui ''onos'', que vol dir «ase») | ||
+ | |||
+ | Diògenes Laerci, ''Vides dels filòsofs'', Vol 1, pp. 166-167, Laia, Barcelona, 1988. | ||
+ | |||
+ | ---- | ||
1. Diodor, fill d'Amínias, va ser natural de lasos, i també anomenat Cronos, del qual diu Cal·límac en els seus epigrames: | 1. Diodor, fill d'Amínias, va ser natural de lasos, i també anomenat Cronos, del qual diu Cal·límac en els seus epigrames: |
Revisió del 19:15, 5 feb 2021
Diògenes Laerci: Diodor Cronos
[111] Encara n’hi ha d’altres que varen escoltar Eubúlides, entre els quals Apol·loni Cronos. D’aquest fou alumne Diodor, fill d’Amínias, i així mateix denominat Cronos; era natural de lasos; a aquest es refereix Cal·límac en els Epigrames (fr. 393):
- Momos en persona escriví a les muralles: «El Temps (Cronos) és savi». (Momos, «sarcasme», fill de la NIt, és la divinitat a qui Cal·límac s'encomana per engegar els propis sarcasmes a l'esca de Diodor)
Aquest era també dialèctic, el primer, segons sembla, a descobrir el raonament del «velat» i el del «cornut». Mentre sojornava a la cort de Ptolemeu Soter, Estilpó li proposà diversos raonaments dialèctics i, no podent-los resoldre tot seguit rei i la cort li ho censuraren motejant-lo Cronos per sarcasme. [112] Abandonà el banquet i, mentre redactava un tractat sobre un problema lògic, traspassà de tristesa. (Cronos es convertí en malnom amb el sentit de «Ronsejaire», «Xaruc».)
També hi ha un epigrama nostre a honor seu:
- Diodor Cronos, ¿quin dèmon t’arrossegà amb dolenta llangor perquè tu, sense desxifrar els mots enigmàtics d’Estilpó, irrompessis al Tàrtar? Se’t descobrirà que ets Cronos, però sense la C ni la R. (O sigui onos, que vol dir «ase»)
Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs, Vol 1, pp. 166-167, Laia, Barcelona, 1988.
1. Diodor, fill d'Amínias, va ser natural de lasos, i també anomenat Cronos, del qual diu Cal·límac en els seus epigrames:
- Momos en persona va escriure a les muralles: «El Temps (Cronos) és savi.»
Era també dialèctic, i segons alguns, va inventar la manera d'argumentar del Velat i del Cornut. Trobant-se en la cort de Ptolemeu Soter, com Estilpó li posés alguns arguments de dialèctica, no podent deixar-los anar de cop i volta, el va reprendre el rei sobre algunes causes, i per burla el va anomenar Cronos. Abandonà Diodor el convit i havent emprès respondre per escrit a les dificultats que Estilpó li havia posat, es va abatre d'ànim, i va acabar la seva vida. El meu epigrama a ell és com se segueix:
- Oh, tu, Diodor Cronos!
- Quin dimoni et va induir
- a tant abatiment,
- que al tàrtar tu mateix t'esclafes?
- ¿Va ser per veure't vençut, i no poder
- respondre d'Estilpó els enigmes?
- Sent així, amb raó et diuen Cronos,
- doncs llevant C i R quedes Onos.
- (Onos vol dir ase)
2. De l'escola d'Euclides van sortir també Ictias, fill de Metal·los, home noble, de qui Diògenes Cínic va compondre un diàleg; Clinòmac de Túriis, que va escriure de les proposicions, enunciats, categories, i coses semblants; i Estilpó megarense, filòsof celebèrrim, de qui hem de parlar..
__________________________________________________
Vidas de los más illustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.107. (Traducció de José Ortiz i Sainz, caps de el s. XVIII).
Original en castellà
1. Diodoro, hijo de Aminio, fue natural de laso, y también cognominado Cronos, del cual dice Calímaco en sus epigramas:
Aun Momo escribía
en paredes y muros: «Crono es sabio.»
Era también dialéctico, y según algunos, inventó el modo de argumentar Encubierto y Cornuto. Hallándose en la corte de Tolomeo Sótero, como Estilpón le pusiese algunos argumentos de dialéctica, no pudiendo soltarlos de repente, le reprendió el rey sobre algunas causas, y por burla lo llamó Cronos. Salióse Diodoro del convite y habiendo emprendido responder por escrito a las dificultades que Estilpón le había puesto, se abatió de ánimo, y acabó su vida. Mi epigrama a él es como se sigue:
¡Oh, tú, Diodoro Cronos!
¿Cuál demonio te indujo
a tanto abatimiento,
que al tártaro tú mismo te arrojaste?
¿Fue por verte vencido, no pudiendo
responder de Estilpón a los enigmas?
Siendo así, con razón te llaman Cronos,
pues quitando C y R quedas Onos.
(Onos significa asno)
2. De la escuela de Euclides salieron también Ictías, hijo de Metalo, varón noble, de quien Diógenes Cínico compuso un diálogo; Clinómaco Turio, que escribió de las Enunciaciones, Categorías, y cosas semejantes; y Estilpón megarense, filósofo celebérrimo, de quien vamos a tratar.
______________________________________________________
Vidas de los más illustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.107. (Traducció de José Ortiz i Sainz, caps de el s. XVIII).