Diferència entre revisions de la pàgina «Màrkus, György»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=György |Cognom=Márkus }} Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de Autor:Lukács, Ge...».) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Márkus | |Cognom=Márkus | ||
}} | }} | ||
| − | Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]] i [[Autor:Heller, Agnes|Agnes Heller]]. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] en 1965. Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de Lukács. | + | Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]] i [[Autor:Heller, Agnes|Agnes Heller]]. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i basant-se en les mancances de llibertats polítiques dels anomenats països del socialisme real, el van fer adoptar una posició crítica amb determinats aspectes del marxisme, especialment contrària a les línies polítiques oficials. Amb tot, va seguir defensant la seves tesis de l'existència d'una concepció antropològica marxista i d'una ontologia marxista de l'èsser social que estarien contingudes en els Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844 de Karl Marx, textos a partir dels quals aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'[[alienació]]. El 1974 va marxar a Austràlia i va exerceir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács. |
| + | |||
| + | Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de Lukács. Posteriorment es va dedicar fonamentalment a l'estudi de problemes epistemològics i metodològics. Va morir el 5 d'octubre de 2016. | ||
{{So}} | {{So}} | ||
| Línia 25: | Línia 27: | ||
|Incert=Si | |Incert=Si | ||
}} | }} | ||
| + | |||
| + | {{Esdeveniment | ||
| + | |Tipus=Mort | ||
| + | |Enllaci= | ||
| + | |Inici=2016/10/5 | ||
| + | |Final= | ||
| + | |Epoca2= | ||
| + | |Incert=Si | ||
| + | }} | ||
| + | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI | |Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI | ||
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 17:21, 22 gen 2018
Avís: El títol a mostrar «György Márkus» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Màrkus, György».
Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de G. Lukács i Agnes Heller. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre Wittgenstein en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i basant-se en les mancances de llibertats polítiques dels anomenats països del socialisme real, el van fer adoptar una posició crítica amb determinats aspectes del marxisme, especialment contrària a les línies polítiques oficials. Amb tot, va seguir defensant la seves tesis de l'existència d'una concepció antropològica marxista i d'una ontologia marxista de l'èsser social que estarien contingudes en els Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844 de Karl Marx, textos a partir dels quals aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'alienació. El 1974 va marxar a Austràlia i va exerceir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács.
Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de Lukács. Posteriorment es va dedicar fonamentalment a l'estudi de problemes epistemològics i metodològics. Va morir el 5 d'octubre de 2016.