Diferència entre revisions de la pàgina «Johnson, Samuel»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Samuel |Cognom=Johnson }} Literat anglès, moralista i humanista, autor d'un ''Diccionari de la llengua anglesa'' (1746-1755), basat en...».) |
|||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Johnson | |Cognom=Johnson | ||
}} | }} | ||
− | Literat anglès, moralista i humanista, autor d'un ''Diccionari de la llengua anglesa'' (1746-1755), basat en la cita d'autoritats. Més que filòsof va ser home interessat per la filosofia i és conegut per la seva famosa refutació de Berkeley: «Ho refuto així», es diu que va dir, donant una puntada de peu a una pedra. Cal diferenciar- | + | Literat anglès, moralista i humanista, autor d'un ''Diccionari de la llengua anglesa'' (1746-1755), basat en la cita d'autoritats. Més que filòsof va ser home interessat per la filosofia i és conegut per la seva famosa refutació de Berkeley: «Ho refuto així», es diu que va dir, donant una puntada de peu a una pedra. Cal diferenciar-lo del filòsof americà Samuel Johnson (1696-1772), nascut a Guilford, Connecticut, personatge culte de les colònies de Nova Anglaterra, i amic i deixeble de [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]], quan aquest va visitar Rhode Island. A ell es deu el primer llibre de filosofia del nou continent: ''Elementa philosophica ''(1752). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal |
Revisió del 23:45, 11 març 2017
Avís: El títol a mostrar «Samuel Johnson» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Johnson, Samuel».
Literat anglès, moralista i humanista, autor d'un Diccionari de la llengua anglesa (1746-1755), basat en la cita d'autoritats. Més que filòsof va ser home interessat per la filosofia i és conegut per la seva famosa refutació de Berkeley: «Ho refuto així», es diu que va dir, donant una puntada de peu a una pedra. Cal diferenciar-lo del filòsof americà Samuel Johnson (1696-1772), nascut a Guilford, Connecticut, personatge culte de les colònies de Nova Anglaterra, i amic i deixeble de Berkeley, quan aquest va visitar Rhode Island. A ell es deu el primer llibre de filosofia del nou continent: Elementa philosophica (1752).