Diferència entre revisions de la pàgina «Equivalència lògica»
De Wikisofia
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | En [[lògica|lògica d'enunciats]] | + | Propietat d'aquelles [[fórmula|fórmules]] que són vertaderes o falses per a idèntiques assignacions de valors de veritat |
+ | |||
+ | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
+ | <center>'''veg. exemple ↓'''</center> | ||
+ | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
+ | <center><math>(¬p \wedge ¬q)</math> i <math>¬(p \vee q)</math></center> | ||
+ | |||
+ | |||
+ | <center>són fórmules equivalents:</center> | ||
+ | |||
+ | |||
+ | <center>[[File:e5010-3.gif]]</center> | ||
+ | |||
+ | [[Recurs:Exemple lògic de fórmules equivalents]] | ||
+ | </div></div> | ||
+ | |||
+ | En lògica de relacions són equivalents aquelles relacions que tenen la propietat de ser reflexives, simètriques i transitives (entenent que tota [[relació|relació]] que és simètrica i transitiva és també reflexiva). Les relacions d'equivalència permeten la [[classificació|classificació]]: [[partició|partició]] en grups mútuament excloents. | ||
+ | |||
+ | ---- | ||
+ | |||
+ | En [[lògica|lògica d'enunciats]] l'equivaència ve donada pel [[bicondicional|bicondicional]], el signe del qual és: <math>\leftrightarrow{}</math> i que es llegeix «si, i només si» | ||
Se simbolitza com | Se simbolitza com |
Revisió del 12:33, 29 set 2018
Propietat d'aquelles fórmules que són vertaderes o falses per a idèntiques assignacions de valors de veritat
En lògica de relacions són equivalents aquelles relacions que tenen la propietat de ser reflexives, simètriques i transitives (entenent que tota relació que és simètrica i transitiva és també reflexiva). Les relacions d'equivalència permeten la classificació: partició en grups mútuament excloents.
En lògica d'enunciats l'equivaència ve donada pel bicondicional, el signe del qual és: [math]\displaystyle{ \leftrightarrow{} }[/math] i que es llegeix «si, i només si»
Se simbolitza com
Es llegeix, "P si, i només si, Q"
La seva taula de veritat és:
[math]\displaystyle{ p q }[/math] | [math]\displaystyle{ p\leftrightarrow q }[/math] |
1 1 | 1 1 1 |
1 0 | 1 0 0 |
0 1 | 0 0 0 |
0 0 | 0 1 0 |
«p si i només si q és veritable quan p i q són tots dos veritables o tots dos falsos; en els altres casos, és fals».
Exemple:
Si p = ets feliç» i q = «estimes», l'enunciat «ets feliç si i només si estimes», o «ets feliç sempre que estimis» és veritat quan «ets feliç i estimes» i quan «ni ets feliç ni estimes», però és fals si és veritat una d'ambdues coses i no l'altra.