Diferència entre revisions de la pàgina «Balmes, Jaume»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Jaume |Cognom=Balmes i Urpià }} Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià, va ser el filòsof espanyol més important de la primera meitat...».) |
m (Text de reemplaçament - "escolástica" a "escolàstica") |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Balmes i Urpià | |Cognom=Balmes i Urpià | ||
}} | }} | ||
− | Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià, va ser el filòsof espanyol més important de la primera meitat del s. XIX, d'orientació [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] i [[espiritualisme|espiritualista]]. Neix a Vic (Barcelona), estudia a la universitat de Cervera (Lleida), on en 1835 es doctora en teologia i dret canònic; de 1837 a 1841 es dedica a l'ensenyament a Vic i desplega una intensa activitat periodística i política. Els seus viatges per Europa li permeten entrar en contacte amb escriptors catòlics importants, com Lacordaire i [[Autor:Chateaubriand,_François_René_de|Chateaubriand]] i el futur León XIII, l'anomenat «papa social», i amb les noves idees sobre qüestió social i [[tolerància|tolerància]]. Escriptor eminentment apologista i [[eclecticisme|eclèctic]], participa en la incipient renovació de la filosofia catòlica ([[ | + | Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià, va ser el filòsof espanyol més important de la primera meitat del s. XIX, d'orientació [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] i [[espiritualisme|espiritualista]]. Neix a Vic (Barcelona), estudia a la universitat de Cervera (Lleida), on en 1835 es doctora en teologia i dret canònic; de 1837 a 1841 es dedica a l'ensenyament a Vic i desplega una intensa activitat periodística i política. Els seus viatges per Europa li permeten entrar en contacte amb escriptors catòlics importants, com Lacordaire i [[Autor:Chateaubriand,_François_René_de|Chateaubriand]] i el futur León XIII, l'anomenat «papa social», i amb les noves idees sobre qüestió social i [[tolerància|tolerància]]. Escriptor eminentment apologista i [[eclecticisme|eclèctic]], participa en la incipient renovació de la filosofia catòlica ([[neoescolàstica|neoescolàstica]]) amb la crítica, des de posicions properes a la filosofia escocesa del [[sentit comú|sentit comú]], de moltes de les postures de la filosofia moderna que creu errònies, sobretot l'[[escepticisme|escepticisme]], el [[sensualisme|sensualisme]], l' [[idealisme|idealisme]] i el [[panteisme|panteisme]]. Passa els seus últims quatre anys de vida a Madrid, on s'interessa per l'acostament polític entre liberals i tradicionalistes, escrivint allí les seves obres més importants, i és nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola. Mor a Vic prematurament als 38 anys, de tuberculosi pulmonar. |
Entre les seves obres, destaquen'' El criteri ''(1845),sobre el problema de la certesa; ''Filosofia fonamental ''(4 vols., 1846), i la seva obra més apologètica, ''El protestantisme comparat amb el catolicisme en les seves relacions amb la civilització europea'' (1842-1844), a la qual es considera també una filosofia de la història, i on defiendeel paper que el catolicisme ha tingut en el progrés de la humanitat. L'edició fonamental de les seves obres és: ''Obres completes'', primera ed. crítica d'I. Casanovas, 33 toms, Barcelona 1925-1927, text reproduït en BAC, 8 vols., Madrid 1948-1950. | Entre les seves obres, destaquen'' El criteri ''(1845),sobre el problema de la certesa; ''Filosofia fonamental ''(4 vols., 1846), i la seva obra més apologètica, ''El protestantisme comparat amb el catolicisme en les seves relacions amb la civilització europea'' (1842-1844), a la qual es considera també una filosofia de la història, i on defiendeel paper que el catolicisme ha tingut en el progrés de la humanitat. L'edició fonamental de les seves obres és: ''Obres completes'', primera ed. crítica d'I. Casanovas, 33 toms, Barcelona 1925-1927, text reproduït en BAC, 8 vols., Madrid 1948-1950. |
Revisió del 23:00, 25 març 2015
Avís: El títol a mostrar «Jaume Balmes i Urpià» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Balmes, Jaume».
Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià, va ser el filòsof espanyol més important de la primera meitat del s. XIX, d'orientació escolàstica i espiritualista. Neix a Vic (Barcelona), estudia a la universitat de Cervera (Lleida), on en 1835 es doctora en teologia i dret canònic; de 1837 a 1841 es dedica a l'ensenyament a Vic i desplega una intensa activitat periodística i política. Els seus viatges per Europa li permeten entrar en contacte amb escriptors catòlics importants, com Lacordaire i Chateaubriand i el futur León XIII, l'anomenat «papa social», i amb les noves idees sobre qüestió social i tolerància. Escriptor eminentment apologista i eclèctic, participa en la incipient renovació de la filosofia catòlica (neoescolàstica) amb la crítica, des de posicions properes a la filosofia escocesa del sentit comú, de moltes de les postures de la filosofia moderna que creu errònies, sobretot l'escepticisme, el sensualisme, l' idealisme i el panteisme. Passa els seus últims quatre anys de vida a Madrid, on s'interessa per l'acostament polític entre liberals i tradicionalistes, escrivint allí les seves obres més importants, i és nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola. Mor a Vic prematurament als 38 anys, de tuberculosi pulmonar.
Entre les seves obres, destaquen El criteri (1845),sobre el problema de la certesa; Filosofia fonamental (4 vols., 1846), i la seva obra més apologètica, El protestantisme comparat amb el catolicisme en les seves relacions amb la civilització europea (1842-1844), a la qual es considera també una filosofia de la història, i on defiendeel paper que el catolicisme ha tingut en el progrés de la humanitat. L'edició fonamental de les seves obres és: Obres completes, primera ed. crítica d'I. Casanovas, 33 toms, Barcelona 1925-1927, text reproduït en BAC, 8 vols., Madrid 1948-1950.