Diferència entre revisions de la pàgina «Bentham, Jeremy: els animals sofreixen»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Bentham, Jeremy: els animals sofreixen|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Bentham, Jeremy: els animals sofreixen|Idioma=Español}} | ||
| − | |||
És probable que arribi el dia en què la resta de la creació animal pugui adquirir aquells drets que mai se'ls podrien haver negat a no ser per obra de la tirania. Els francesos ja han descobert que la negror de la pell no és raó perquè un ésser humà hagi de ser abandonat sense remissió al capritx d'un torturador. Potser un dia s'arribi a reconèixer que el nombre de potes, la vellositat de la pell o la terminació de l{{'}}''os sacrum'', són raons igualment insuficients per a deixar abandonat al mateix destí a un ser sensible. Què ha de ser, si no, allò que traci el límit insuperable? És la facultat de la raó, o potser la del discurs? Però un cavall o un gos adult és, més enllà de tota comparació, un animal més racional, i amb el qual és més possible comunicar-se, que un nen d'un dia, d'una setmana, i fins i tot d'un mes. I àdhuc suposant que fos d'una altra manera, què significaria això? La qüestió no és si poden raonar, o si poden parlar, sinó: ''Poden sofrir?'' | És probable que arribi el dia en què la resta de la creació animal pugui adquirir aquells drets que mai se'ls podrien haver negat a no ser per obra de la tirania. Els francesos ja han descobert que la negror de la pell no és raó perquè un ésser humà hagi de ser abandonat sense remissió al capritx d'un torturador. Potser un dia s'arribi a reconèixer que el nombre de potes, la vellositat de la pell o la terminació de l{{'}}''os sacrum'', són raons igualment insuficients per a deixar abandonat al mateix destí a un ser sensible. Què ha de ser, si no, allò que traci el límit insuperable? És la facultat de la raó, o potser la del discurs? Però un cavall o un gos adult és, més enllà de tota comparació, un animal més racional, i amb el qual és més possible comunicar-se, que un nen d'un dia, d'una setmana, i fins i tot d'un mes. I àdhuc suposant que fos d'una altra manera, què significaria això? La qüestió no és si poden raonar, o si poden parlar, sinó: ''Poden sofrir?'' | ||
{{Ref|Ref=''Introduction to the Principles of Morals and Legislation'', cap. 18, sec.1, nota, según P. Singer, ''Ética práctica'', Ariel, Barcelona 1955, 4ª ed., p. 70.|Títol=Introduction to the Principles of Morals and Legislation'', cap. 18, sec.1, nota, según P. Singer, ''Ética práctica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Introduction to the Principles of Morals and Legislation'', cap. 18, sec.1, nota, según P. Singer, ''Ética práctica'', Ariel, Barcelona 1955, 4ª ed., p. 70.|Títol=Introduction to the Principles of Morals and Legislation'', cap. 18, sec.1, nota, según P. Singer, ''Ética práctica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:34, 8 set 2018
És probable que arribi el dia en què la resta de la creació animal pugui adquirir aquells drets que mai se'ls podrien haver negat a no ser per obra de la tirania. Els francesos ja han descobert que la negror de la pell no és raó perquè un ésser humà hagi de ser abandonat sense remissió al capritx d'un torturador. Potser un dia s'arribi a reconèixer que el nombre de potes, la vellositat de la pell o la terminació de l'os sacrum, són raons igualment insuficients per a deixar abandonat al mateix destí a un ser sensible. Què ha de ser, si no, allò que traci el límit insuperable? És la facultat de la raó, o potser la del discurs? Però un cavall o un gos adult és, més enllà de tota comparació, un animal més racional, i amb el qual és més possible comunicar-se, que un nen d'un dia, d'una setmana, i fins i tot d'un mes. I àdhuc suposant que fos d'una altra manera, què significaria això? La qüestió no és si poden raonar, o si poden parlar, sinó: Poden sofrir?
| Introduction to the Principles of Morals and Legislation, cap. 18, sec.1, nota, según P. Singer, Ética práctica, Ariel, Barcelona 1955, 4ª ed., p. 70. |
Original en castellà
los animales sufren
Es probable que llegue el día en que el resto de la creación animal pueda adquirir aquellos derechos que jamás se les podrían haber negado a no ser por obra de la tiranía. Los franceses han descubierto ya que la negrura de la piel no es razón para que un ser humano haya de ser abandonado sin remisión al capricho de un torturador. Quizá un día se llegue a reconocer que el número de patas, la vellosidad de la piel o la terminación del os sacrum, son razones igualmente insuficientes para dejar abandonado al mismo destino a un ser sensible. ¿Qué ha de ser, si no, lo que trace el límite insuperable? ¿Es la facultad de la razón, o quizá la del discurso? Pero un caballo o un perro adulto es, más allá de toda comparación, un animal más racional, y con el cual es más posible comunicarse, que un niño de un día, de una semana, e incluso de un mes. Y aun suponiendo que fuese de otra manera, ¿qué significaría esto? La cuestión no es si pueden razonar, o si pueden hablar, sino: ¿Pueden sufrir?