Diferència entre revisions de la pàgina «Sartre:cita sobre l'ésser i la llibertat»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'ésser i la llibertatIdioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'ésser i la llibertatIdioma=Español}} | ||
| − | La realitat-humana és lliure perquè no és ''suficientment''; perquè està perpètuament arrencada de si mateixa, i el que ella ha estat està separat per un no-res del que és i del que serà; i, | + | La realitat-humana és lliure perquè no és ''suficientment''; perquè està perpètuament arrencada de si mateixa, i el que ella ha estat està separat per un no-res del que és i del que serà; i, finalment, perquè el seu mateix ser present és anihilació en la forma del «reflex-reflector». L'home és lliure perquè no és si-mateix, sinó presència davant de si. L'ésser que és el que és no pot ser lliure. La llibertat és precisament el no-res que ''és sigut ''al moll de l'home i que obliga a la realitat-humana a fer-se en comptes de ser. |
---- | ---- | ||
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.|Cita=true}} {{InfoWiki}} | {{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.|Cita=true}} {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 15:14, 20 ago 2018
La realitat-humana és lliure perquè no és suficientment; perquè està perpètuament arrencada de si mateixa, i el que ella ha estat està separat per un no-res del que és i del que serà; i, finalment, perquè el seu mateix ser present és anihilació en la forma del «reflex-reflector». L'home és lliure perquè no és si-mateix, sinó presència davant de si. L'ésser que és el que és no pot ser lliure. La llibertat és precisament el no-res que és sigut al moll de l'home i que obliga a la realitat-humana a fer-se en comptes de ser.
| J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza, Madrid 1989, p. 466-467. |
Original en castellà
La realidad-humana es libre porque no es suficientemente; porque está perpetuamente arrancada de sí misma, y lo que ella ha sido está separado por una nada de lo que es y de lo que será; y, por último, porque su mismo ser presente es nihilización en la forma del «reflejo-reflejante». El hombre es libre porque no es sí-mismo, sino presencia ante sí. El ser que es lo que es no puede ser libre. La libertad es precisamente la nada que es sida en el meollo del hombre y que obliga a la realidad-humana a hacerse en vez de ser.