Diferència entre revisions de la pàgina «Aranguren, José Luis López»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=José Luis López |Cognom=Aranguren }} Filòsof espanyol, a qui se situa dins del personalisme, nascut a 1909 a Àvila...».) |
m (Text de reemplaçament - "pel mateix" a "per aquesta raó") |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Filòsof espanyol, a qui se situa dins del [[personalisme|personalisme]], nascut a 1909 a Àvila, d'una família catòlica i nacionalista. Va estudiar el batxillerat en el Col·legi dels jesuïtes de Chamartín de la Rosa, Madrid, posteriorment va cursar estudis de dret i filosofia a la universitat de Madrid, i en 1955 és nomenat catedràtic d'ètica i sociologia a la universitat Complutense, on va ensenyar de 1955 a 1965, any en què va ser expulsat de la universitat per haver manifestat el seu suport als estudiants contra el règim del general Franco. De 1966 a 1969 va ser professor visitant en diverses universitats europees i americanes, i de 1969 a 1976, professor emèrit de la universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. En 1976, després de la mort de Franco, va tornar a la càtedra de la Complutense, on va romandre fins a la seva jubilació en 1979. Va morir el 17 d'abril de 1996. | Filòsof espanyol, a qui se situa dins del [[personalisme|personalisme]], nascut a 1909 a Àvila, d'una família catòlica i nacionalista. Va estudiar el batxillerat en el Col·legi dels jesuïtes de Chamartín de la Rosa, Madrid, posteriorment va cursar estudis de dret i filosofia a la universitat de Madrid, i en 1955 és nomenat catedràtic d'ètica i sociologia a la universitat Complutense, on va ensenyar de 1955 a 1965, any en què va ser expulsat de la universitat per haver manifestat el seu suport als estudiants contra el règim del general Franco. De 1966 a 1969 va ser professor visitant en diverses universitats europees i americanes, i de 1969 a 1976, professor emèrit de la universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. En 1976, després de la mort de Franco, va tornar a la càtedra de la Complutense, on va romandre fins a la seva jubilació en 1979. Va morir el 17 d'abril de 1996. | ||
| − | En les seves múltiples obres i innombrables articles i conferències, ha adoptat l'autèntica funció de l'intel·lectual que, en expressió del propi Aranguren, practica, -amb llibres, conferències i entrevistes- com a «solitari solidari», l'exercici sostingut al llarg dels anys d'una crítica moral radical i cristiana, alhora, independent i exemplarment compromesa; se li ha anomenat fins i tot «la consciència moral d'Espanya». Un dels seus temes fonamentals és el de la «moral com a estructura» en sentit antropològic i social: l'home es fa a si mateix a través dels seus actes i, | + | En les seves múltiples obres i innombrables articles i conferències, ha adoptat l'autèntica funció de l'intel·lectual que, en expressió del propi Aranguren, practica, -amb llibres, conferències i entrevistes- com a «solitari solidari», l'exercici sostingut al llarg dels anys d'una crítica moral radical i cristiana, alhora, independent i exemplarment compromesa; se li ha anomenat fins i tot «la consciència moral d'Espanya». Un dels seus temes fonamentals és el de la «moral com a estructura» en sentit antropològic i social: l'home es fa a si mateix a través dels seus actes i, per aquesta raó, perquè els projecta i realitza lliurement, és responsable d'ells; la [[moral|moral]] és una segona naturalesa que consisteix en el «quefer» de la vida. Per això, l'[[ètica|ètica]] forma part de la [[cultura|cultura]]; la constitueix però també la reflecteix. De la mateixa forma que l'home fa la moral, la moral fa a l'home; l' [[home|home]] és ''constitutivament'' moral |
([[Recurs:Aranguren: l'home estructuralment moral|veure text]]). Al llarg de la seva dilatada producció literària d'obres i articles, ha posat de manifest no només el seu interès per múltiples camps culturals, a més de l'ètica, com [[religió, filosofia de la|religió]], [[marxisme|marxisme]], [[filosofia analítica|filosofia analítica]], teoria de la [[comunicació|comunicació]], [[feminisme|feminisme]], joventut, etc., sinó també, i sobretot, la seva «bona lluna» i la seva postura vital oberta, abundant en experiència de la vida, que li han fet mereixedor de ser considerat mestre per diverses generacions d'intel·lectuals espanyols actuals. | ([[Recurs:Aranguren: l'home estructuralment moral|veure text]]). Al llarg de la seva dilatada producció literària d'obres i articles, ha posat de manifest no només el seu interès per múltiples camps culturals, a més de l'ètica, com [[religió, filosofia de la|religió]], [[marxisme|marxisme]], [[filosofia analítica|filosofia analítica]], teoria de la [[comunicació|comunicació]], [[feminisme|feminisme]], joventut, etc., sinó també, i sobretot, la seva «bona lluna» i la seva postura vital oberta, abundant en experiència de la vida, que li han fet mereixedor de ser considerat mestre per diverses generacions d'intel·lectuals espanyols actuals. | ||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
Revisió del 19:40, 10 març 2015
Avís: El títol a mostrar «José Luis López Aranguren» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Aranguren, José Luis López».
Filòsof espanyol, a qui se situa dins del personalisme, nascut a 1909 a Àvila, d'una família catòlica i nacionalista. Va estudiar el batxillerat en el Col·legi dels jesuïtes de Chamartín de la Rosa, Madrid, posteriorment va cursar estudis de dret i filosofia a la universitat de Madrid, i en 1955 és nomenat catedràtic d'ètica i sociologia a la universitat Complutense, on va ensenyar de 1955 a 1965, any en què va ser expulsat de la universitat per haver manifestat el seu suport als estudiants contra el règim del general Franco. De 1966 a 1969 va ser professor visitant en diverses universitats europees i americanes, i de 1969 a 1976, professor emèrit de la universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. En 1976, després de la mort de Franco, va tornar a la càtedra de la Complutense, on va romandre fins a la seva jubilació en 1979. Va morir el 17 d'abril de 1996.
En les seves múltiples obres i innombrables articles i conferències, ha adoptat l'autèntica funció de l'intel·lectual que, en expressió del propi Aranguren, practica, -amb llibres, conferències i entrevistes- com a «solitari solidari», l'exercici sostingut al llarg dels anys d'una crítica moral radical i cristiana, alhora, independent i exemplarment compromesa; se li ha anomenat fins i tot «la consciència moral d'Espanya». Un dels seus temes fonamentals és el de la «moral com a estructura» en sentit antropològic i social: l'home es fa a si mateix a través dels seus actes i, per aquesta raó, perquè els projecta i realitza lliurement, és responsable d'ells; la moral és una segona naturalesa que consisteix en el «quefer» de la vida. Per això, l'ètica forma part de la cultura; la constitueix però també la reflecteix. De la mateixa forma que l'home fa la moral, la moral fa a l'home; l' home és constitutivament moral (veure text). Al llarg de la seva dilatada producció literària d'obres i articles, ha posat de manifest no només el seu interès per múltiples camps culturals, a més de l'ètica, com religió, marxisme, filosofia analítica, teoria de la comunicació, feminisme, joventut, etc., sinó també, i sobretot, la seva «bona lluna» i la seva postura vital oberta, abundant en experiència de la vida, que li han fet mereixedor de ser considerat mestre per diverses generacions d'intel·lectuals espanyols actuals.