Diferència entre revisions de la pàgina «Causa material»
De Wikisofia
m (bot: - {{ConcepteWiki}} Veure[[causa, + {{ConcepteWiki}} Vegeu [[causa,) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
+ | En la filosofia [[Aristotelisme|aristotèlica]] la causa material és la [[matèria]] específica de l'individu del que es tracti: allò de què és feta una cosa. Per exemple, un test i un maó estan fets ambdós de fang cuit, la seva [[causa material]] (el fang cuit) és la mateixa. Així, tal com defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], la causa material és la matèria, el subjecte, mentre que el que distingeix el test del maó és la [[causa formal]], seva "forma" o l'essència pròpia de cada cosa. | ||
+ | |||
+ | * "Evidentment cal adquirir la ciència de les causes primeres, ja que diem que se sap, quan creiem que es coneix la causa primera. Es distingeixen quatre causes. La primera (la causa formal) és l'essència, la forma pròpia de cada cosa, perquè el que fa que una cosa sigui, està tota sencera en la noció d'allò que ella és'; i la raó de ser primera és, per tant, una causa i un principi. '''La segona (la causa material) és la matèria, el subjecte''', la tercera el principi del moviment; la quarta, que correspon a la precedent, és la causa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3. El text entre parèntesi ha estat afegit). | ||
+ | |||
+ | El mateix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] proposa l'exemple d'una escultura. En aquest cas tenim que: | ||
+ | |||
+ | ''Causa material'': és la matèria que conforma l'ésser. El marbre que està feta l'estàtua. | ||
+ | |||
+ | ''Causa formal'': És la forma que té l'estàtua i determina a la substància. | ||
+ | |||
+ | ''Causa eficient'': és l'agent extern que obra sobre la matèria per donar-li forma. L'escultor és la causa eficient de l'estàtua. | ||
+ | |||
+ | ''Causa final'': És la fi que es proposa la causa eficient, el per què. | ||
+ | |||
+ | Hi podem afegir també: | ||
+ | |||
+ | ''Causa instrumental'': l'eina, el martell, el cisell i instruments utilitzats per l'autor. | ||
+ | |||
+ | ''Causa exemplar'': És el model que pren la causa eficient; el model que copia l'escultor. | ||
+ | |||
+ | (Veg. [[hilemorfisme]]). | ||
+ | |||
+ | El mateix Aristòtil fa una revisió de la filosofia anterior a la seva i destaca que els primers filòsofs, els [[milesis]] i alguns filòsofs posteriors, com [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] o [[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], es van ocupar fonamentalment de la ''causa material'', en buscar l'[[Arkhé|arjé]] o primer principi material de què procedeix tota la realitat. | ||
+ | |||
+ | Posteriorment altres filòsofs, com Empèdocles i [[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]], van buscar també un altre tipus de causa per explicar l'esdevenir de la realitat, la ''[[causa eficient]]'', que van identificar amb l'Amor i l'Odi el primer, i amb el Nous o intel·ligència el segon. Posteriorment la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]] tractaria de la ''[[causa formal]]'', representada per les Idees, tot i que Aristòtil el critica pe separar les Idees o Formes de les coses de les quals són forma o essència. Respecte a la ''[[causa final]]'' Aristòtil destaca que cap filòsof no la va tractar explícitament. | ||
+ | |||
+ | ---- | ||
+ | |||
+ | Vegeu [[causa, teoria aristotèlica de la|teoria aristotèlica de les causes]]. | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
Vegeu [[causa, teoria aristotèlica de la|teoria aristotèlica de la causa]]. | Vegeu [[causa, teoria aristotèlica de la|teoria aristotèlica de la causa]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 13:55, 27 set 2018
En la filosofia aristotèlica la causa material és la matèria específica de l'individu del que es tracti: allò de què és feta una cosa. Per exemple, un test i un maó estan fets ambdós de fang cuit, la seva causa material (el fang cuit) és la mateixa. Així, tal com defineix Aristòtil, la causa material és la matèria, el subjecte, mentre que el que distingeix el test del maó és la causa formal, seva "forma" o l'essència pròpia de cada cosa.
- "Evidentment cal adquirir la ciència de les causes primeres, ja que diem que se sap, quan creiem que es coneix la causa primera. Es distingeixen quatre causes. La primera (la causa formal) és l'essència, la forma pròpia de cada cosa, perquè el que fa que una cosa sigui, està tota sencera en la noció d'allò que ella és'; i la raó de ser primera és, per tant, una causa i un principi. La segona (la causa material) és la matèria, el subjecte, la tercera el principi del moviment; la quarta, que correspon a la precedent, és la causa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, Metafísica, llibre 1, 3. El text entre parèntesi ha estat afegit).
El mateix Aristòtil proposa l'exemple d'una escultura. En aquest cas tenim que:
Causa material: és la matèria que conforma l'ésser. El marbre que està feta l'estàtua.
Causa formal: És la forma que té l'estàtua i determina a la substància.
Causa eficient: és l'agent extern que obra sobre la matèria per donar-li forma. L'escultor és la causa eficient de l'estàtua.
Causa final: És la fi que es proposa la causa eficient, el per què.
Hi podem afegir també:
Causa instrumental: l'eina, el martell, el cisell i instruments utilitzats per l'autor.
Causa exemplar: És el model que pren la causa eficient; el model que copia l'escultor.
(Veg. hilemorfisme).
El mateix Aristòtil fa una revisió de la filosofia anterior a la seva i destaca que els primers filòsofs, els milesis i alguns filòsofs posteriors, com Heràclit o Empèdocles, es van ocupar fonamentalment de la causa material, en buscar l'arjé o primer principi material de què procedeix tota la realitat.
Posteriorment altres filòsofs, com Empèdocles i Anaxàgores, van buscar també un altre tipus de causa per explicar l'esdevenir de la realitat, la causa eficient, que van identificar amb l'Amor i l'Odi el primer, i amb el Nous o intel·ligència el segon. Posteriorment la filosofia de Plató tractaria de la causa formal, representada per les Idees, tot i que Aristòtil el critica pe separar les Idees o Formes de les coses de les quals són forma o essència. Respecte a la causa final Aristòtil destaca que cap filòsof no la va tractar explícitament.
Vegeu teoria aristotèlica de les causes.