Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Koyré»
De Wikisofia
m (bot: - un plànol diferent, + un pla diferent,) |
m (bot: - un plànol que ens agradaria anomenar arquimediano. + un pla que ens agradaria anomenar arquimedià.) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Koyré|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Koyré|Idioma=Español}} | ||
− | Del que es tractava no era de combatre unes teories errònies, o insuficients, sinó de transformar el marc de la mateixa intel·ligència; de trastocar una actitud intel·lectual, comptat i debatut molt natural, substituint-la per una altra, que no ho era en absolut. I això explica per què –malgrat les aparences contràries, aparences de continuïtat històrica sobre les quals han insistit sobretot Caverni i Duhem– la física clàssica, sorgida del pensament de Bruno, de Galileu, de Descartes, no continua, de fet, la física medieval dels «precursors parisencs de Galileu»; se situa, d'entrada, en un pla diferent, en un | + | Del que es tractava no era de combatre unes teories errònies, o insuficients, sinó de transformar el marc de la mateixa intel·ligència; de trastocar una actitud intel·lectual, comptat i debatut molt natural, substituint-la per una altra, que no ho era en absolut. I això explica per què –malgrat les aparences contràries, aparences de continuïtat històrica sobre les quals han insistit sobretot Caverni i Duhem– la física clàssica, sorgida del pensament de Bruno, de Galileu, de Descartes, no continua, de fet, la física medieval dels «precursors parisencs de Galileu»; se situa, d'entrada, en un pla diferent, en un pla que ens agradaria anomenar arquimedià. En efecte, el precursor i mestre de la física clàssica no és Buridan o Nicolau d'Oresme, sinó Arquimedes. |
{{Ref|Ref=A. Koyré, ''Estudios galileanos'', Siglo Veintiuno, Madrid 1980, p. 5-6.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=A. Koyré, ''Estudios galileanos'', Siglo Veintiuno, Madrid 1980, p. 5-6.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 08:12, 7 feb 2018
Del que es tractava no era de combatre unes teories errònies, o insuficients, sinó de transformar el marc de la mateixa intel·ligència; de trastocar una actitud intel·lectual, comptat i debatut molt natural, substituint-la per una altra, que no ho era en absolut. I això explica per què –malgrat les aparences contràries, aparences de continuïtat històrica sobre les quals han insistit sobretot Caverni i Duhem– la física clàssica, sorgida del pensament de Bruno, de Galileu, de Descartes, no continua, de fet, la física medieval dels «precursors parisencs de Galileu»; se situa, d'entrada, en un pla diferent, en un pla que ens agradaria anomenar arquimedià. En efecte, el precursor i mestre de la física clàssica no és Buridan o Nicolau d'Oresme, sinó Arquimedes.
A. Koyré, Estudios galileanos, Siglo Veintiuno, Madrid 1980, p. 5-6. |
Original en castellà
De lo que se trataba no era de combatir unas teorías erróneas, o insuficientes, sino de transformar el marco de la misma inteligencia; de trastocar una actitud intelectual, en resumidas cuentas muy natural, sustituyéndola por otra, que no lo era en absoluto. Y eso explica por qué –a pesar de las apariencias contrarias, apariencias de continuidad histórica sobre las que han insistido sobre todo Caverni y Duhem– la física clásica, surgida del pensamiento de Bruno, de Galileo, de Descartes, no continúa, de hecho, la física medieval de los «precursores parisienses de Galileo»; se sitúa, de entrada, en un plano diferente, en un plano que nos gustaría llamar arquimediano. En efecto, el precursor y maestro de la física clásica no es Buridán o Nicolás de Oresme, sino Arquímedes.