Diferència entre revisions de la pàgina «Bellarmino: opinió sobre el copernicanisme»
De Wikisofia
m (bot: - Però, pel que fa al sol i a la terra, cap científic té + Però, respecte al sol i a la terra, cap científic no té) |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
En primer lloc, us dic que em sembla que tant la vostra paternitat com el senyor Galileu obren amb prudència en limitar-se a parlar hipotèticament i no de manera absoluta, tal com sempre he cregut que parlava també Copèrnic. Perquè no hi ha cap perill a dir que, si suposem que la terra es mou i que el sol està quiet, les aparences se salven millor que postulant excèntriques i epicicles, i que això basta al matemàtic. No obstant això, és diferent pretendre afirmar que en realitat el sol es troba en el centre del món i que només gira sobre si mateix sense moure's d'orient a occident, i que la terra està molt allunyada dels cels i descansa immòbil en el centre del món. Considereu ara, amb el vostre sentit de la prudència, si l'Església pot tolerar que es doni a l'Escriptura un sentit contrari als sants pares i a tots els comentaristes grecs i llatins. Ni pot un respondre que no es tracta d'un assumpte de fe, ja que, si no és matèria de fe «quant al tema», és matèria de fe «quant al que parla»; de manera que seria tan herético dir que Abraham no va tenir dos fills i Jacob dotze com dir que Crist no va néixer d'una verge, perquè ambdues coses les diu l'Esperit Sant per boca dels profetes i els apòstols. | En primer lloc, us dic que em sembla que tant la vostra paternitat com el senyor Galileu obren amb prudència en limitar-se a parlar hipotèticament i no de manera absoluta, tal com sempre he cregut que parlava també Copèrnic. Perquè no hi ha cap perill a dir que, si suposem que la terra es mou i que el sol està quiet, les aparences se salven millor que postulant excèntriques i epicicles, i que això basta al matemàtic. No obstant això, és diferent pretendre afirmar que en realitat el sol es troba en el centre del món i que només gira sobre si mateix sense moure's d'orient a occident, i que la terra està molt allunyada dels cels i descansa immòbil en el centre del món. Considereu ara, amb el vostre sentit de la prudència, si l'Església pot tolerar que es doni a l'Escriptura un sentit contrari als sants pares i a tots els comentaristes grecs i llatins. Ni pot un respondre que no es tracta d'un assumpte de fe, ja que, si no és matèria de fe «quant al tema», és matèria de fe «quant al que parla»; de manera que seria tan herético dir que Abraham no va tenir dos fills i Jacob dotze com dir que Crist no va néixer d'una verge, perquè ambdues coses les diu l'Esperit Sant per boca dels profetes i els apòstols. | ||
| − | En tercer lloc, dic que si hi hagués una veritable demostració que el sol està en el centre del món i la terra en el tercer cel, i que el sol no gira entorn de la terra sinó la terra entorn del sol, caldria procedir amb summa cura a explicar les Escriptures que es manifesten en sentit contrari, i més aviat dir que no les entenem bé abans que dir que el que afirmem és fals. Però no | + | En tercer lloc, dic que si hi hagués una veritable demostració que el sol està en el centre del món i la terra en el tercer cel, i que el sol no gira entorn de la terra sinó la terra entorn del sol, caldria procedir amb summa cura a explicar les Escriptures que es manifesten en sentit contrari, i més aviat dir que no les entenem bé abans que dir que el que afirmem és fals. Però no creuré que existeixi tal demostració mentre no se'm demostri. Ni és el mateix demostrar que podem salvar millor les aparences, si suposem que el sol ocupa el centre i que la terra està en el cel, que demostrar que el sol està realment en el centre i que la terra està realment en el cel; perquè, al meu entendre, pot ser que existeixi la primera demostració, però dubto molt que la segona existeixi i, en cas de dubte, no cal abandonar les Sagrades Escriptures tal com les interpreten els sants pares. Afegeixo que va ser Salomó, qui va dir «Es va alçar el sol i després va descendir, i es va apressar cap al lloc d'on havia sortit», qui no només va parlar com a home inspirat per Déu, sinó que era un home savi per sobre dels altres, i instruït tant en ciències humanes com en coneixements sobre coses creades; havia rebut tota la seva saviesa de Déu; per tant, no és probable que estigués afirmant alguna cosa que fos contrària a la veritat ja demostrada o capaç de ser demostrada. Ara bé, suposem que dieu que Salomó parla d'acord amb les aparences, tal com ens sembla que el sol es mou (mentre que la terra no), igual com a qui s'allunya del litoral en un vaixell li sembla que el litoral es mou. Respondré que, quan algú s'allunya del litoral, encara que li sembli que el litoral s'està allunyant, sap en realitat que es tracta d'un error i ho corregeix, veient clarament que és la nau la que es mou i no el litoral. Però, respecte al sol i a la terra, cap científic no té necessitat de corregir l'error, perquè clarament experimenta que la terra està fixa i que els ulls no enganyen quan jutgen que el sol es mou, de la mateixa forma que no erra quan jutja que la lluna i els estels es mouen. I basti això ara com ara. |
Salutació afectuosament a la vostra paternitat, i prego a Déu que satisfaci tots els vostres desitjos. | Salutació afectuosament a la vostra paternitat, i prego a Déu que satisfaci tots els vostres desitjos. | ||
Revisió del 13:04, 16 jul 2018
El cardenal Bellarmino a Foscarini (12 d'abril de 1615)
Al molt reverend pare Paolo Antonio Foscarini, Provincial dels carmelites de la província de Calàbria.
Molt reverend pare,
He llegit amb interès la carta en italià i l'assaig en llatí que la vostra paternitat em va enviar. Us dono les gràcies per ambdues coses i us confesso que tots dos escrits estan plens d'enginy i erudició. Ja que em pregunteu per la meva opinió, us la donaré, encara que amb tota brevetat, perquè ara teniu molt poc temps per a llegir i escriure.
En primer lloc, us dic que em sembla que tant la vostra paternitat com el senyor Galileu obren amb prudència en limitar-se a parlar hipotèticament i no de manera absoluta, tal com sempre he cregut que parlava també Copèrnic. Perquè no hi ha cap perill a dir que, si suposem que la terra es mou i que el sol està quiet, les aparences se salven millor que postulant excèntriques i epicicles, i que això basta al matemàtic. No obstant això, és diferent pretendre afirmar que en realitat el sol es troba en el centre del món i que només gira sobre si mateix sense moure's d'orient a occident, i que la terra està molt allunyada dels cels i descansa immòbil en el centre del món. Considereu ara, amb el vostre sentit de la prudència, si l'Església pot tolerar que es doni a l'Escriptura un sentit contrari als sants pares i a tots els comentaristes grecs i llatins. Ni pot un respondre que no es tracta d'un assumpte de fe, ja que, si no és matèria de fe «quant al tema», és matèria de fe «quant al que parla»; de manera que seria tan herético dir que Abraham no va tenir dos fills i Jacob dotze com dir que Crist no va néixer d'una verge, perquè ambdues coses les diu l'Esperit Sant per boca dels profetes i els apòstols.
En tercer lloc, dic que si hi hagués una veritable demostració que el sol està en el centre del món i la terra en el tercer cel, i que el sol no gira entorn de la terra sinó la terra entorn del sol, caldria procedir amb summa cura a explicar les Escriptures que es manifesten en sentit contrari, i més aviat dir que no les entenem bé abans que dir que el que afirmem és fals. Però no creuré que existeixi tal demostració mentre no se'm demostri. Ni és el mateix demostrar que podem salvar millor les aparences, si suposem que el sol ocupa el centre i que la terra està en el cel, que demostrar que el sol està realment en el centre i que la terra està realment en el cel; perquè, al meu entendre, pot ser que existeixi la primera demostració, però dubto molt que la segona existeixi i, en cas de dubte, no cal abandonar les Sagrades Escriptures tal com les interpreten els sants pares. Afegeixo que va ser Salomó, qui va dir «Es va alçar el sol i després va descendir, i es va apressar cap al lloc d'on havia sortit», qui no només va parlar com a home inspirat per Déu, sinó que era un home savi per sobre dels altres, i instruït tant en ciències humanes com en coneixements sobre coses creades; havia rebut tota la seva saviesa de Déu; per tant, no és probable que estigués afirmant alguna cosa que fos contrària a la veritat ja demostrada o capaç de ser demostrada. Ara bé, suposem que dieu que Salomó parla d'acord amb les aparences, tal com ens sembla que el sol es mou (mentre que la terra no), igual com a qui s'allunya del litoral en un vaixell li sembla que el litoral es mou. Respondré que, quan algú s'allunya del litoral, encara que li sembli que el litoral s'està allunyant, sap en realitat que es tracta d'un error i ho corregeix, veient clarament que és la nau la que es mou i no el litoral. Però, respecte al sol i a la terra, cap científic no té necessitat de corregir l'error, perquè clarament experimenta que la terra està fixa i que els ulls no enganyen quan jutgen que el sol es mou, de la mateixa forma que no erra quan jutja que la lluna i els estels es mouen. I basti això ara com ara.
Salutació afectuosament a la vostra paternitat, i prego a Déu que satisfaci tots els vostres desitjos.
A casa,12 d'abril de 1615.
A la vostra paternitat molt reverenda,
el vostre germà
Cardenal Bellarmino
| M. A. Finocchiaro, The Galileo Affair. A Documentary History, University of California Press, Berkeley-Los Ángeles-Londres 1989, p. 67-69. |
Original en castellà
El cardenal Bellarmino a Foscarini (12 de abril de 1615)
Al muy reverendo padre Paolo Antonio Foscarini, Provincial de los carmelitas de la provincia de Calabria.
Muy reverendo padre,
He leído con interés la carta en italiano y el ensayo en latín que vuestra paternidad me envió. Os doy las gracias por ambas cosas y os confieso que ambos escritos están llenos de ingenio y erudición. Puesto que me preguntáis por mi opinión, os la voy a dar, aunque con toda brevedad, porque ahora tenéis muy poco tiempo para leer y escribir.
En primer lugar, os digo que me parece que tanto vuestra paternidad como el señor Galileo obran con prudencia al limitarse a hablar hipotéticamente y no de manera absoluta, tal como siempre he creído que hablaba también Copérnico. Porque no hay peligro alguno en decir que, si suponemos que la tierra se mueve y que el sol está quieto, las apariencias se salvan mejor que postulando excéntricas y epiciclos, y que esto basta al matemático. Sin embargo, es diferente pretender afirmar que en realidad el sol se encuentra en el centro del mundo y que sólo gira sobre sí mismo sin moverse de oriente a occidente, y que la tierra está muy alejada de los cielos y descansa inmóvil en el centro del mundo. Considerad ahora, con vuestro sentido de la prudencia, si la Iglesia puede tolerar que se dé a la Escritura un sentido contrario a los santos padres y a todos los comentaristas griegos y latinos. Ni puede uno responder que no se trata de un asunto de fe, puesto que, si no es materia de fe «en cuanto al tema», es materia de fe «en cuanto al que habla»; de modo que sería tan herético decir que Abraham no tuvo dos hijos y Jacob doce como decir que Cristo no nació de una virgen, porque ambas cosas las dice el Espíritu Santo por boca de los profetas y los apóstoles.
En tercer lugar, digo que si hubiera una verdadera demostración de que el sol está en el centro del mundo y la tierra en el tercer cielo, y que el sol no gira en torno a la tierra sino la tierra en torno al sol, habría que proceder con sumo cuidado a explicar las Escrituras que se manifiestan en sentido contrario, y más bien decir que no las entendemos bien antes que decir que lo que afirmamos es falso. Pero no voy a creer que exista tal demostración mientras no se me demuestre. Ni es lo mismo demostrar que podemos salvar mejor las apariencias, si suponemos que el sol ocupa el centro y que la tierra está en el cielo, que demostrar que el sol está realmente en el centro y que la tierra está realmente en el cielo; porque, a mi entender, puede que exista la primera demostración, pero dudo mucho que la segunda exista y, en caso de duda, no hay que abandonar las Sagradas Escrituras tal como las interpretan los santos padres. Añado que fue Salomón, quien dijo «Se alzó el sol y luego descendió, y se apresuró hacia el lugar de donde había salido», quien no sólo habló como hombre inspirado por Dios, sino que era un hombre sabio por encima de los demás, e instruido tanto en ciencias humanas como en conocimientos sobre cosas creadas; había recibido toda su sabiduría de Dios; por tanto, no es probable que estuviera afirmando algo que fuera contrario a la verdad ya demostrada o capaz de ser demostrada. Ahora bien, supongamos que decís que Salomón habla de acuerdo con las apariencias, tal como nos parece que el sol se mueve (mientras que la tierra no), igual como a quien se aleja del litoral en un barco le parece que el litoral se mueve. Responderé que, cuando alguien se aleja del litoral, aunque le parezca que el litoral se está alejando, sabe en realidad que se trata de un error y lo corrige, viendo claramente que es la nave la que se mueve y no el litoral. Pero, en lo que se refiere al sol y a la tierra, ningún científico tiene necesidad de corregir el error, porque claramente experimenta que la tierra está fija y que los ojos no engañan cuando juzgan que el sol se mueve, de la misma forma que no yerra cuando juzga que la luna y las estrellas se mueven. Y baste esto por ahora.
Saludo afectuosamente a vuestra paternidad, y ruego a Dios que colme todos vuestros deseos.
En casa,12 de abril de 1615.
A vuestra paternidad muy reverenda,
vuestro hermano
Cardenal Bellarmino.
M. A. Finocchiaro, The Galileo Affair. A Documentary History, University of California Press, Berkeley-Los Ángeles-Londres 1989, p. 67-69.