Diferència entre revisions de la pàgina «Banfi, Antonio»
De Wikisofia
m (bot: - de la [[Marburg, + de l'[[Marburg,) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Banfi | |Cognom=Banfi | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof italià, | + | (Vimercate, 30 de septiembre de 1886 – Milán, 22 de julio de 1957) |
| + | Filòsof italià, va néixer el 30 de setembre de l'any 1886 a Vimercate i va morir a Milà el 22 de juliol de 1957; deixeble de Piero Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà. | ||
| + | |||
| + | Seguidor primer del [[neocriticisme|neocriticisme]] kantià de l'[[Marburg, escola de|escola de Marburg]] i després del [[marxisme|marxisme]], va ser senador pel Partit Comunista Italià (PCI). De 1940 a 1950, va dirigir la revista «Studi filosofici» que, a més de vehicle de difusió de la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], va servir com a plataforma de debat d'idees marxistes. | ||
| + | |||
| + | Entre les seves obres destaquen: ''L'home copernicà ''(1950), obra en què desenvolupa la seva visió del marxisme, molt lligada a l'experiència estètica i a la consciència ètica; ''La recerca de la realitat'' (2 vols.1959, obra pòstuma) i ''Assaigs sobre el marxisme ''(1960, pòstuma), ''Filosofia de l'Art'' (1962, pòstuma), obra en la qual desenvolupa una important i influent teoria estètica. Mentre que [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] lliga l'experiència estètica a l'esfera de l'esperit religiós, Banfi lliga l'art i l'experiència [[estètica]] a l'esfera de l'[[ètica]]. També destaquen obres com ''La Vita dell’arte'' (de 1947), i l'assaig ''Galileo Galilei'' (1949), una important contribució al coneixement de l'esperit científic del Renaixement. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | ==Edicions en castellà== | ||
| + | |||
| + | * ''Filosofía del Arte'', Barcelona, Península, 1987. | ||
| + | * ''Vida de Galileo Galilei'', Madrid, Alianza Editorial, 1967. | ||
| + | * “Arte y sociedad”, ''Letras'', vol. 2, n. 2 (1979), pp. 221-244. | ||
| + | * | ||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=banfi.gif | |Imatge=banfi.gif | ||
Revisió del 18:52, 24 feb 2020
Avís: El títol a mostrar «Antonio Banfi» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Banfi, Antonio».
(Vimercate, 30 de septiembre de 1886 – Milán, 22 de julio de 1957) Filòsof italià, va néixer el 30 de setembre de l'any 1886 a Vimercate i va morir a Milà el 22 de juliol de 1957; deixeble de Piero Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà.
Seguidor primer del neocriticisme kantià de l'escola de Marburg i després del marxisme, va ser senador pel Partit Comunista Italià (PCI). De 1940 a 1950, va dirigir la revista «Studi filosofici» que, a més de vehicle de difusió de la fenomenologia de Husserl, va servir com a plataforma de debat d'idees marxistes.
Entre les seves obres destaquen: L'home copernicà (1950), obra en què desenvolupa la seva visió del marxisme, molt lligada a l'experiència estètica i a la consciència ètica; La recerca de la realitat (2 vols.1959, obra pòstuma) i Assaigs sobre el marxisme (1960, pòstuma), Filosofia de l'Art (1962, pòstuma), obra en la qual desenvolupa una important i influent teoria estètica. Mentre que Hegel lliga l'experiència estètica a l'esfera de l'esperit religiós, Banfi lliga l'art i l'experiència estètica a l'esfera de l'ètica. També destaquen obres com La Vita dell’arte (de 1947), i l'assaig Galileo Galilei (1949), una important contribució al coneixement de l'esperit científic del Renaixement.
Edicions en castellà
- Filosofía del Arte, Barcelona, Península, 1987.
- Vida de Galileo Galilei, Madrid, Alianza Editorial, 1967.
- “Arte y sociedad”, Letras, vol. 2, n. 2 (1979), pp. 221-244.