Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Diodor Cronos»

De Wikisofia

m (bot: - de laso, + de Iasos,)
m (bot: - sobte, li reprendió el + sobte, el va reprendre el)
Línia 6: Línia 6:
 
en parets i murs: «Crono és savi.»
 
en parets i murs: «Crono és savi.»
  
Era també dialèctic, i segons alguns, va inventar la manera d'argumentar ''Encobert i Cornuto''. Trobant-se en la cort de Ptolemeu Sòter, com Estilpó li posés alguns arguments de dialèctica, no podent deixar-los anar de sobte, li reprendió el rei sobre algunes causes, i per burla el va anomenar Cronos. Salióse Diodor del convit i havent emprès respondre per escrit a les dificultats que Estilpó li havia posat, es va abatre d'ànim, i va acabar la seva vida. El meu epigrama a ell és com se segueix:
+
Era també dialèctic, i segons alguns, va inventar la manera d'argumentar ''Encobert i Cornuto''. Trobant-se en la cort de Ptolemeu Sòter, com Estilpó li posés alguns arguments de dialèctica, no podent deixar-los anar de sobte, el va reprendre el rei sobre algunes causes, i per burla el va anomenar Cronos. Salióse Diodor del convit i havent emprès respondre per escrit a les dificultats que Estilpó li havia posat, es va abatre d'ànim, i va acabar la seva vida. El meu epigrama a ell és com se segueix:
  
 
Oh, tu, Diodor Cronos!
 
Oh, tu, Diodor Cronos!

Revisió del 19:33, 28 gen 2018

 1. Diodor, fill d'Aminio, va ser natural de Iasos, i també cognominat Cronos, del qual diu Calímac en els seus epigrames:

Àdhuc Momo escrivia

en parets i murs: «Crono és savi.»

Era també dialèctic, i segons alguns, va inventar la manera d'argumentar Encobert i Cornuto. Trobant-se en la cort de Ptolemeu Sòter, com Estilpó li posés alguns arguments de dialèctica, no podent deixar-los anar de sobte, el va reprendre el rei sobre algunes causes, i per burla el va anomenar Cronos. Salióse Diodor del convit i havent emprès respondre per escrit a les dificultats que Estilpó li havia posat, es va abatre d'ànim, i va acabar la seva vida. El meu epigrama a ell és com se segueix:

Oh, tu, Diodor Cronos!

Quin dimoni et va induir

a tant abatiment,

que al tàrtar tu mateix et vas llançar?

Va ser per a veure't vençut, no podent

respondre d'Estilpó als enigmes?

Sent així, amb raó t'anomenen Cronos,

doncs llevant C i R quedes Onos.

(Onos significa ase)

2. De l'escola d'Euclides van sortir també Ictías, fill de Metalo, home noble, de qui Diògenes Cínic va compondre un diàleg; Clinómaco Turio, que va escriure de les Enunciacions, Categories, i coses semblants; i Estilpó megari, filòsof celebèrrim, de qui tractarem.

Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.107. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).

Original en castellà

1. Diodoro, hijo de Aminio, fue natural de laso, y también cognominado Cronos, del cual dice Calímaco en sus epigramas:

Aun Momo escribía

en paredes y muros: «Crono es sabio.»

Era también dialéctico, y según algunos, inventó el modo de argumentar Encubierto y Cornuto. Hallándose en la corte de Tolomeo Sótero, como Estilpón le pusiese algunos argumentos de dialéctica, no pudiendo soltarlos de repente, le reprendió el rey sobre algunas causas, y por burla lo llamó Cronos. Salióse Diodoro del convite y habiendo emprendido responder por escrito a las dificultades que Estilpón le había puesto, se abatió de ánimo, y acabó su vida. Mi epigrama a él es como se sigue:

¡Oh, tú, Diodoro Cronos!

¿Cuál demonio te indujo

a tanto abatimiento,

que al tártaro tú mismo te arrojaste?

¿Fue por verte vencido, no pudiendo

responder de Estilpón a los enigmas?

Siendo así, con razón te llaman Cronos,

pues quitando C y R quedas Onos.

(Onos significa asno)

2. De la escuela de Euclides salieron también Ictías, hijo de Metalo, varón noble, de quien Diógenes Cínico compuso un diálogo; Clinómaco Turio, que escribió de las Enunciaciones, Categorías, y cosas semejantes; y Estilpón megarense, filósofo celebérrimo, de quien vamos a tratar.


______________________________________________________

Vidas de los más illustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.107. (Traducció de José Ortiz i Sainz, caps de el s. XVIII).