Ignoratio elenchi

(en llatí, «ignorància sobre allò que es discuteix»)

O fal·làcia de la conclusió irrellevant. Es comet quan s'arriba correctament a una determinada conclusió, però partint de premisses que són realment irrellevants per a l'assumpte en qüestió o quan no hi ha veritable relació entre les premisses i la conclusió, sinó una mera semejanzasemántica superficial.

Exemple ↓

Així succeeix quan es confon la superioritat física amb la superioritat sense més i, ja que els homes són superiors (més forts) físicament a la dona, es conclou que, per tant, els homes són superiors (millors en tot sentit) a la dona. S'argumenta de la següent manera:

Els homes són físicament superiors a les dones

___________________________________________________

Per tant, els homes són superiors a les dones

Entre la premissa i la conclusió existeix certa semblança, però aquesta no és la conclusió a la qual cal arribar.

També hi ha fal·làcia de ignoratio elenchi quan, en una campanya política, per exemple, un discurs d'un polític o un periòdic d'una orientació política determinada abunda en dades i més dades de crítica contra el partit contrari, però tals dades no tenen res a veure amb la qüestió que es dirimeix.

Recurs:exemple ignoratio elenchi

També es comet quan, per les raons que siguin, per exemple, perquè en una discussió s'ha perdut de vista allò de què inicialment es tractava, s'ignora de fet el que es vol refutar.