Diferència entre revisions de la pàgina «Inconscient col·lectiu»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Carl Gustav Jung Estructura psíquica suprapersonal que s'estén a la humanitat sencera i és dipòsit del conj...».) |
m (Text de reemplaçament - "engramas" a "engrames") |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Estructura [[psíquic|psíquica]] suprapersonal que s'estén a la humanitat sencera i és dipòsit del conjunt de la memòria de l'espècie. Aquesta estructura psíquica profunda va ser postulada per [[Autor:Carl Gustav Jung|Carl Gustav Jung]] que sostenia l'existència de dos tipus diferents de formacions psíquiques inconscients: un inconscient més superficial i propi de cada individu (el [[inconscient|inconscient]] personal), i un inconscient profund, hereu de les experiències i vivències de tota l'espècie, de caràcter supraindividual o col·lectiu, capaç d'explicar la gran difusió de temes mitològics i [[símbol|simbòlics]] de naturalesa semblant en cultures molt diferents i distants, i capaç d'explicar les similituds entre els somnis i les visions amb temes propis dels [[mite|mites]] de cultures ancestrals. Aquest inconscient col·lectiu conté l'instintiu i els arquetips. En contraposició a l'inconscient personal no posseeix continguts individuals, sinó que són tots de caràcter general i universal, i actua com a base des de la qual es desenvolupa el psiquisme individual. A mesura que les capes constitutives de la [[psique|psique]] són més profundes van perdent les seves característiques i singularitats individuals i expressen l'esmentada memòria col·lectiva que és manifestació dels residus arcaics de l'evolució de la humanitat. | Estructura [[psíquic|psíquica]] suprapersonal que s'estén a la humanitat sencera i és dipòsit del conjunt de la memòria de l'espècie. Aquesta estructura psíquica profunda va ser postulada per [[Autor:Carl Gustav Jung|Carl Gustav Jung]] que sostenia l'existència de dos tipus diferents de formacions psíquiques inconscients: un inconscient més superficial i propi de cada individu (el [[inconscient|inconscient]] personal), i un inconscient profund, hereu de les experiències i vivències de tota l'espècie, de caràcter supraindividual o col·lectiu, capaç d'explicar la gran difusió de temes mitològics i [[símbol|simbòlics]] de naturalesa semblant en cultures molt diferents i distants, i capaç d'explicar les similituds entre els somnis i les visions amb temes propis dels [[mite|mites]] de cultures ancestrals. Aquest inconscient col·lectiu conté l'instintiu i els arquetips. En contraposició a l'inconscient personal no posseeix continguts individuals, sinó que són tots de caràcter general i universal, i actua com a base des de la qual es desenvolupa el psiquisme individual. A mesura que les capes constitutives de la [[psique|psique]] són més profundes van perdent les seves característiques i singularitats individuals i expressen l'esmentada memòria col·lectiva que és manifestació dels residus arcaics de l'evolució de la humanitat. | ||
| − | A partir de l'anàlisi de somnis, visions i de l'estudi dels símbols, els mites i les produccions culturals dels pobles primitius, Jung va defensar l'existència d'aquesta estructura psíquica concebuda com una espècie de dipòsit en el qual s'acumulen records de fets i temes ''arquetípicos'' propis de l'espècie, i fins i tot de l'herència animal a través del desenvolupament [[evolució |evolutiu]]. Així, segons ell, en cada individu es donen una sèrie d' | + | A partir de l'anàlisi de somnis, visions i de l'estudi dels símbols, els mites i les produccions culturals dels pobles primitius, Jung va defensar l'existència d'aquesta estructura psíquica concebuda com una espècie de dipòsit en el qual s'acumulen records de fets i temes ''arquetípicos'' propis de l'espècie, i fins i tot de l'herència animal a través del desenvolupament [[evolució |evolutiu]]. Així, segons ell, en cada individu es donen una sèrie d'engrames o petjades acumulades genèticament en l'evolució del «plasma germinal» i, per tant, són comuns a tots els membres de l'espècie. Això és el que explicaria, segons Jung, la gran similitud entre símbols i mites de cultures diferents entre si, i entre aquests símbols i les idees dels psicóticos, les imatges oníriques i les produccions culturals dels pobles primitius. |
El contingut fonamental de les imatges de l'inconscient col·lectiu està format pels [[arquetip|arquetips]], veritables imatges de l'herència ancestral de l'espècie, que són categories universals i supraindividuales d'estimació i [[intuïció|intuïció]]. | El contingut fonamental de les imatges de l'inconscient col·lectiu està format pels [[arquetip|arquetips]], veritables imatges de l'herència ancestral de l'espècie, que són categories universals i supraindividuales d'estimació i [[intuïció|intuïció]]. | ||
Revisió del 23:20, 18 jul 2015
Estructura psíquica suprapersonal que s'estén a la humanitat sencera i és dipòsit del conjunt de la memòria de l'espècie. Aquesta estructura psíquica profunda va ser postulada per Carl Gustav Jung que sostenia l'existència de dos tipus diferents de formacions psíquiques inconscients: un inconscient més superficial i propi de cada individu (el inconscient personal), i un inconscient profund, hereu de les experiències i vivències de tota l'espècie, de caràcter supraindividual o col·lectiu, capaç d'explicar la gran difusió de temes mitològics i simbòlics de naturalesa semblant en cultures molt diferents i distants, i capaç d'explicar les similituds entre els somnis i les visions amb temes propis dels mites de cultures ancestrals. Aquest inconscient col·lectiu conté l'instintiu i els arquetips. En contraposició a l'inconscient personal no posseeix continguts individuals, sinó que són tots de caràcter general i universal, i actua com a base des de la qual es desenvolupa el psiquisme individual. A mesura que les capes constitutives de la psique són més profundes van perdent les seves característiques i singularitats individuals i expressen l'esmentada memòria col·lectiva que és manifestació dels residus arcaics de l'evolució de la humanitat.
A partir de l'anàlisi de somnis, visions i de l'estudi dels símbols, els mites i les produccions culturals dels pobles primitius, Jung va defensar l'existència d'aquesta estructura psíquica concebuda com una espècie de dipòsit en el qual s'acumulen records de fets i temes arquetípicos propis de l'espècie, i fins i tot de l'herència animal a través del desenvolupament evolutiu. Així, segons ell, en cada individu es donen una sèrie d'engrames o petjades acumulades genèticament en l'evolució del «plasma germinal» i, per tant, són comuns a tots els membres de l'espècie. Això és el que explicaria, segons Jung, la gran similitud entre símbols i mites de cultures diferents entre si, i entre aquests símbols i les idees dels psicóticos, les imatges oníriques i les produccions culturals dels pobles primitius.
El contingut fonamental de les imatges de l'inconscient col·lectiu està format pels arquetips, veritables imatges de l'herència ancestral de l'espècie, que són categories universals i supraindividuales d'estimació i intuïció.
La doctrina de Jung sobre l'inconscient col·lectiu pretén situar a l'home en un món dotat de sentit i a diferència de la doctrina del això de Freud (que sustenta una concepció de la psique més biologista i unida per vincles inconscients que van des de la infantesa a l'edat adulta en una cadena causal de tipus més positivista i mecanicista), pretén una síntesi entre la psique de l'individu, l'experiència acumulada de l'espècie, l'evolució de tots els éssers vius i el cosmos mateix, en una cosmovisió de tipus més aviat místic.
