Diferència entre revisions de la pàgina «Austin, J.L.: delimitació d'un performatiu»
De Wikisofia
m (bot: - «T'aposto cent pesos al fet que demà va a ploure». + «M'hi jugo cent pesos que demà plourà».) |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
− | {{RecursBase | + | {{RecursBase|Nom=Austin, J.L.: delimitació d'un performatiu|Idioma=Español |
− | |Nom=Austin, J.L.: delimitació d'un performatiu | ||
− | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
Tots els nostres exemples tindran, com es veurà, verbs en la primera persona del singular del present d'indicatiu en veu activa. Es poden trobar expressions que satisfan aquests requisits i que, no obstant això: | Tots els nostres exemples tindran, com es veurà, verbs en la primera persona del singular del present d'indicatiu en veu activa. Es poden trobar expressions que satisfan aquests requisits i que, no obstant això: |
Revisió del 14:29, 22 ago 2018
Tots els nostres exemples tindran, com es veurà, verbs en la primera persona del singular del present d'indicatiu en veu activa. Es poden trobar expressions que satisfan aquests requisits i que, no obstant això:
A) no «descriuen» o «registren» res i no són «veritables o falses»; i
B) l'acte d'expressar l'oració és realitzar una acció, o part d'ella, acció que al seu torn no seria normalment descrita com a consistent a dir alguna cosa.
Això dista de ser tan paradoxal com pot semblar, o com, no sense mala intenció, he tractat de presentar-ho. En realitat els següents exemples poden semblar decebedors.
I.a) «Sí, juro (exercir el càrrec amb lleialtat, honradesa, etc.)», expressat en el curs de la cerimònia d'assumpció d'un càrrec.
I.b) «Batejo aquest vaixell Queen Elizabeth», expressat en trencar l'ampolla de champaña contra la proa.
I.c) «Llec el meu rellotge al meu germà», com a clàusula d'un testament.
I.d) «M'hi jugo cent pesos que demà plourà».
En aquests exemples sembla clar que expressar l'oració (per descomptat en les circumstàncies apropiades) no és descriure ni fer allò que es diria que faig en expressar-me així, o enunciar que ho estic fent: és fer-ho. Cap de les expressions esmentades és veritable o falsa; afirmo això com a obvi i no ho discutiré, doncs és tan poc discutible com sostenir que «maledicció!» no és una expressió veritable o falsa. Pot ocórrer que l'expressió lingüística «serveixi per a informar a un altre», però això és cosa diferent. Batejar el vaixell és dir (en les circumstàncies apropiades) la paraula «Batejo...» Quan, amb la mà sobre els Evangelis i en presència del funcionari apropiat, dic «Sí, juro!», no estic informant sobre un jurament; ho estic prestant.
Cómo hacer cosas con palabras, Paidós, Madrid 1990, 3ª ed., p. 45-47. |
Original en castellà
Todos nuestros ejemplos tendrán, como se verá, verbos en la primera persona del singular del presente de indicativo en voz activa. Se pueden hallar expresiones que satisfacen estos requisitos y que, sin embargo:
A) no «describen» o «registran» nada y no son «verdaderas o falsas»; y
B) el acto de expresar la oración es realizar una acción, o parte de ella, acción que a su vez no sería normalmente descrita como consistente en decir algo.
Esto dista de ser tan paradójico como puede parecer, o como, no sin mala intención, he tratado de presentarlo. En realidad los siguientes ejemplos pueden parecer decepcionantes.
E.a) «Sí, juro (desempeñar el cargo con lealtad, honradez, etc.)», expresado en el curso de la ceremonia de asunción de un cargo.
E.b) «Bautizo este barco Queen Elizabeth», expresado al romper la botella de champaña contra la proa.
E.c) «Lego mi reloj a mi hermano», como cláusula de un testamento.
E.d) «Te apuesto cien pesos a que mañana va a llover».
En estos ejemplos parece claro que expresar la oración (por supuesto en las circunstancias apropiadas) no es describir ni hacer aquello que se diría que hago al expresarme así, o enunciar que lo estoy haciendo: es hacerlo. Ninguna de las expresiones mencionadas es verdadera o falsa; afirmo esto como obvio y no lo discutiré, pues es tan poco discutible como sostener que «¡maldición!» no es una expresión verdadera o falsa. Puede ocurrir que la expresión lingüística «sirva para informar a otro», pero esto es cosa distinta. Bautizar el barco es decir (en las circunstancias apropiadas) la palabra «Bautizo...» Cuando, con la mano sobre los Evangelios y en presencia del funcionario apropiado, digo «¡Sí, juro!», no estoy informando acerca de un juramento; lo estoy prestando.
Cómo hacer cosas con palabras, Paidós, Madrid 1990, 3ª ed., p. 45-47.