Diferència entre revisions de la pàgina «Sartre: possibilitat de la moral»
De Wikisofia
m (bot: - Està bé clar que no hi ha quadre definitiu que fer, + Està ben clar que no hi ha quadre definitiu a fer,) |
m (bot: - el plànol de + el pla de) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Diguem més aviat que cal comparar l'elecció moral amb la construcció d'una obra d'art. [...] S'ha retret mai a un artista que fa un quadre el no inspirar-se en regles establertes ''a priori''? S'ha dit mai quin és el quadre que ha de fer? Està ben clar que no hi ha quadre definitiu a fer, que l'artista es compromet a la construcció del seu quadre, i que el quadre per fer és precisament el quadre que haurà fet; està bé clar que no hi ha valors estètics ''a priori'', però que hi ha valors que es veuen després en la coherència del quadre, en les relacions que hi ha entre la voluntat de creació i el quadre. Ningú pot dir el que serà la pintura de matí; només es pot jutjar la pintura una vegada realitzada. Quina relació té això amb la moral? Estem en la mateixa situació creadora. No parlem mai de la gratuïtat [irresponsabilitat] d'una obra d'art. Quan parlem d'un quadre de Picasso, mai diem que és gratuït; comprenem perfectament que Picasso s'ha construït tal com és, al mateix temps que pintava; que el conjunt de la seva obra s'incorpora a la seva vida. | Diguem més aviat que cal comparar l'elecció moral amb la construcció d'una obra d'art. [...] S'ha retret mai a un artista que fa un quadre el no inspirar-se en regles establertes ''a priori''? S'ha dit mai quin és el quadre que ha de fer? Està ben clar que no hi ha quadre definitiu a fer, que l'artista es compromet a la construcció del seu quadre, i que el quadre per fer és precisament el quadre que haurà fet; està bé clar que no hi ha valors estètics ''a priori'', però que hi ha valors que es veuen després en la coherència del quadre, en les relacions que hi ha entre la voluntat de creació i el quadre. Ningú pot dir el que serà la pintura de matí; només es pot jutjar la pintura una vegada realitzada. Quina relació té això amb la moral? Estem en la mateixa situació creadora. No parlem mai de la gratuïtat [irresponsabilitat] d'una obra d'art. Quan parlem d'un quadre de Picasso, mai diem que és gratuït; comprenem perfectament que Picasso s'ha construït tal com és, al mateix temps que pintava; que el conjunt de la seva obra s'incorpora a la seva vida. | ||
− | El mateix ocorre en el | + | El mateix ocorre en el pla de la moral. El que hi ha de comú entre l'art i la moral és que, en els dos casos, tenim creació i invenció. No podem dir ''a priori '' el que cal fer. |
{{Ref|Ref=''El existencialismo es un humanismo'', Sur, Buenos Aires 1978, p. 52-53.|Títol=El existencialismo es un humanismo|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''El existencialismo es un humanismo'', Sur, Buenos Aires 1978, p. 52-53.|Títol=El existencialismo es un humanismo|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 08:08, 7 feb 2018
+++ Jean-Paul Sartre: possibilitat de la moral
Diguem més aviat que cal comparar l'elecció moral amb la construcció d'una obra d'art. [...] S'ha retret mai a un artista que fa un quadre el no inspirar-se en regles establertes a priori? S'ha dit mai quin és el quadre que ha de fer? Està ben clar que no hi ha quadre definitiu a fer, que l'artista es compromet a la construcció del seu quadre, i que el quadre per fer és precisament el quadre que haurà fet; està bé clar que no hi ha valors estètics a priori, però que hi ha valors que es veuen després en la coherència del quadre, en les relacions que hi ha entre la voluntat de creació i el quadre. Ningú pot dir el que serà la pintura de matí; només es pot jutjar la pintura una vegada realitzada. Quina relació té això amb la moral? Estem en la mateixa situació creadora. No parlem mai de la gratuïtat [irresponsabilitat] d'una obra d'art. Quan parlem d'un quadre de Picasso, mai diem que és gratuït; comprenem perfectament que Picasso s'ha construït tal com és, al mateix temps que pintava; que el conjunt de la seva obra s'incorpora a la seva vida.
El mateix ocorre en el pla de la moral. El que hi ha de comú entre l'art i la moral és que, en els dos casos, tenim creació i invenció. No podem dir a priori el que cal fer.
El existencialismo es un humanismo, Sur, Buenos Aires 1978, p. 52-53. |
Original en castellà
+++ Jean-Paul Sartre: posibilidad de la moral
Digamos más bien que hay que comparar la elección moral con la construcción de una obra de arte. [...] Se ha reprochado jamás a un artista que hace un cuadro el no inspirarse en reglas establecidas a priori? ¿Se ha dicho jamás cuál es el cuadro que debe hacer? Está bien claro que no hay cuadro definitivo que hacer, que el artista se compromete a la construcción de su cuadro, y que el cuadro por hacer es precisamente el cuadro que habrá hecho; está bien claro que no hay valores estéticos a priori, pero que hay valores que se ven después en la coherencia del cuadro, en las relaciones que hay entre la voluntad de creación y el cuadro. Nadie puede decir lo que será la pintura de mañana; sólo se puede juzgar la pintura una vez realizada. ¿Qué relación tiene esto con la moral? Estamos en la misma situación creadora. No hablamos nunca de la gratuidad [irresponsabilidad] de una obra de arte. Cuando hablamos de un cuadro de Picasso, nunca decimos que es gratuito; comprendemos perfectamente que Picasso se ha construido tal como es, al mismo tiempo que pintaba; que el conjunto de su obra se incorpora a su vida.
Lo mismo ocurre en el plano de la moral. Lo que hay de común entre el arte y la moral es que, en los dos casos, tenemos creación e invención. No podemos decir a priori lo que hay que hacer.