Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Singer 1»
De Wikisofia
m (bot: - qualsevol un altre ser. + qualsevol altre ser.) |
m (bot: - res que tenir + res a tenir) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Singer 1|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Singer 1|Idioma=Español}} | ||
− | Si un ésser sofreix, no pot haver-hi justificació moral alguna per a la negativa a tenir en compte el seu sofriment. No importa quin sigui la seva naturalesa, el principi d'igualtat exigeix que el sofriment d'aquest ser sigui equiparat amb un sofriment semblant -fins a on poden establir-se comparacions aproximades- al de qualsevol altre ser. Si un ser no és capaç de sofrir, ni d'experimentar gaudi o felicitat, no hi ha res | + | Si un ésser sofreix, no pot haver-hi justificació moral alguna per a la negativa a tenir en compte el seu sofriment. No importa quin sigui la seva naturalesa, el principi d'igualtat exigeix que el sofriment d'aquest ser sigui equiparat amb un sofriment semblant -fins a on poden establir-se comparacions aproximades- al de qualsevol altre ser. Si un ser no és capaç de sofrir, ni d'experimentar gaudi o felicitat, no hi ha res a tenir en compte. Per això, el límit de la sensibilitat (terme que usem com a versió taquigràfica còmoda, encara que no estrictament exacta, de «capacitat de sofrir o d'experimentar gaudi o felicitat») és l'única frontera defensable de la nostra preocupació pels interessos aliens. |
{{Ref|Ref=P. Singer,'' Ética práctica'', Ariel, Barcelona 1995, 4ª ed., p. 71.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=P. Singer,'' Ética práctica'', Ariel, Barcelona 1995, 4ª ed., p. 71.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 18:34, 15 oct 2017
Si un ésser sofreix, no pot haver-hi justificació moral alguna per a la negativa a tenir en compte el seu sofriment. No importa quin sigui la seva naturalesa, el principi d'igualtat exigeix que el sofriment d'aquest ser sigui equiparat amb un sofriment semblant -fins a on poden establir-se comparacions aproximades- al de qualsevol altre ser. Si un ser no és capaç de sofrir, ni d'experimentar gaudi o felicitat, no hi ha res a tenir en compte. Per això, el límit de la sensibilitat (terme que usem com a versió taquigràfica còmoda, encara que no estrictament exacta, de «capacitat de sofrir o d'experimentar gaudi o felicitat») és l'única frontera defensable de la nostra preocupació pels interessos aliens.
P. Singer, Ética práctica, Ariel, Barcelona 1995, 4ª ed., p. 71. |
Original en castellà
Si un ser sufre, no puede haber justificación moral alguna para la negativa a tener en cuenta su sufrimiento. No importa cuál sea su naturaleza, el principio de igualdad exige que el sufrimiento de ese ser sea equiparado con un sufrimiento semejante –hasta donde pueden establecerse comparaciones aproximadas– al de cualquier otro ser. Si un ser no es capaz de sufrir, ni de experimentar goce o felicidad, no hay nada que tener en cuenta. Por eso, el límite de la sensibilidad (término que usamos como versión taquigráfica cómoda, aunque no estrictamente exacta, de «capacidad de sufrir o de experimentar goce o felicidad») es la única frontera defendible de nuestra preocupación por los intereses ajenos.