Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Koyré (per Kragh)»
De Wikisofia
m (bot: - [...] No obstant això, + [...] Tanmateix,) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Koyré (per Kragh)|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Koyré (per Kragh)|Idioma=Español}} | ||
− | L'aparent continuïtat en el desenvolupament de la física medieval i moderna (continuïtat tan emfàticament subratllada per Caverni i Duhem) és una il·lusió. És veritat, per descomptat, que una tradició ininterrompuda condueix de les obres dels nominalistes de París a les de Benedetti, Bruno, Galileu i Descartes [...] Tanmateix, la conclusió que d'això extreu Duhem és un error: una revolució | + | L'aparent continuïtat en el desenvolupament de la física medieval i moderna (continuïtat tan emfàticament subratllada per Caverni i Duhem) és una il·lusió. És veritat, per descomptat, que una tradició ininterrompuda condueix de les obres dels nominalistes de París a les de Benedetti, Bruno, Galileu i Descartes [...] Tanmateix, la conclusió que d'això extreu Duhem és un error: una revolució ben preparada és, malgrat tot, una revolució. |
{{Ref|Ref=A. Koyré, cit. por H. Kragh, ''Introducción a la historia de la ciencia'', Crítica, Barcelona 1989, p. 105-106.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=A. Koyré, cit. por H. Kragh, ''Introducción a la historia de la ciencia'', Crítica, Barcelona 1989, p. 105-106.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 17:40, 18 set 2018
L'aparent continuïtat en el desenvolupament de la física medieval i moderna (continuïtat tan emfàticament subratllada per Caverni i Duhem) és una il·lusió. És veritat, per descomptat, que una tradició ininterrompuda condueix de les obres dels nominalistes de París a les de Benedetti, Bruno, Galileu i Descartes [...] Tanmateix, la conclusió que d'això extreu Duhem és un error: una revolució ben preparada és, malgrat tot, una revolució.
A. Koyré, cit. por H. Kragh, Introducción a la historia de la ciencia, Crítica, Barcelona 1989, p. 105-106. |