Recurs:Russell, Bertrand: ment i matèria

ment i matèria

El sentit comú creu que sabem alguna cosa sobre la ment, i alguna cosa sobre la matèria. Sosté, a més, que el que sabem d'ambdues és suficient per a revelar que són tipus de coses en tot diferents. Jo sostinc, per contra, que tot el que coneixem sense inferència és mental, i que només coneixem del món físic certs trets abstractes de la seva estructura espaciotemporal, trets que, a causa del seu caràcter abstracte, no basten per a revelar si el món físic és o no és diferent, intrínsecament, del món de la ment. [...]

El que conec sense inferència quan tinc l'experiència anomenada «veure el Sol» no és el Sol, sinó un succés mental dins de mi. No tinc coneixement immediat de cadires i taules, sinó només de certs efectes que elles tenen sobre mi. Els objectes de la percepció que considero «externs» a mi, com les superfícies acolorides que veig, només són «externs» en el meu espai privat, que cessa d'existir quan moro; en veritat, el meu espai visual privat deixa d'existir sempre que estic a les fosques o tanco els ulls. [...]

Les inferències de les experiències al món físic poden justificar-se totes, crec, pel supòsit que hi ha cadenes causals [...].

Què sabem, doncs, sobre el món físic ? primer definim més exactament què entenem per un succés «físic». Jo ho definiria com un succés que, si se sap que ocorre, és inferit, i del que no se sap que sigui mental. I definiria un succés «mental» [...] com aquell del que algú té coneixement d'una altra manera que per inferència. Així, un succés «físic» és aquell que, o bé és totalment desconegut, o bé, si és conegut, no ho és per a ningú excepte per inferència, o potser hauríem de dir, no se sap que sigui conegut per ningú d'una altra manera que per inferència.

El conocimiento humano, Orbis, Barcelona 1983, p. 234-239.

---

Original en castellà

mente y materia

El sentido común cree que sabemos algo acerca de la mente, y algo acerca de la materia. Sostiene, además, que lo que sabemos de ambas es suficiente para revelar que son tipos de cosas en todo diferentes. Yo sostengo, por el contrario, que todo lo que conocemos sin inferencia es mental, y que sólo conocemos del mundo físico ciertos rasgos abstractos de su estructura espacio-temporal, rasgos que, a causa de su carácter abstracto, no bastan para revelar si el mundo físico es o no es diferente, intrínsecamente, del mundo de la mente. [...]

Lo que conozco sin inferencia cuando tengo la experiencia llamada «ver el Sol» no es el Sol, sino un suceso mental dentro de mí. No tengo conocimiento inmediato de sillas y mesas, sino sólo de ciertos efectos que ellas tienen sobre mí. Los objetos de la percepción que considero «externos» a mí, como las superficies coloreadas que veo, sólo son «externos» en mi espacio privado, que cesa de existir cuando muero; en verdad, mi espacio visual privado deja de existir siempre que estoy a oscuras o cierro los ojos. [...]

Las inferencias de las experiencias al mundo físico pueden justificarse todas, creo, por el supuesto de que hay cadenas causales [...].

¿Qué sabemos, pues, sobre el mundo físico ? primero definamos más exactamente qué entendemos por un suceso «físico». Yo lo definiría como un suceso que, si se sabe que ocurre, es inferido, y del que no se sabe que sea mental. Y definiría un suceso «mental» [...] como aquel del que alguien tiene conocimiento de otro modo que por inferencia. Así, un suceso «físico» es aquel que, o bien es totalmente desconocido, o bien, si es conocido, no lo es para nadie excepto por inferencia, o quizá deberíamos decir, no se sabe que sea conocido por nadie de otro modo que por inferencia.