Diferència entre revisions de la pàgina «Classe social»
De Wikisofia
m (bot: - per analitzar molts + per a analitzar molts) |
m (bot: - tatus|''status'']], això és, + tatus|''status'']], és a dir,) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Grup d'individus que tenen en comú la mateixa situació o condició social, determinada pel patrimoni familiar o personal, però també per altres factors com a naixement, professió, riquesa, treball, etc. El nom sorgeix amb els primers teòrics de la [[societat|societat]] dels segles XVIII i XIX, [[Autor:Adam Smith|Adam Smith]], David Ricardo, A. de Tocqueville i [[Autor:Marx, Karl|K. Marx]], i al·ludeix a la situació pròpia de la societat capitalista en la qual, malgrat la igualtat teòrica de dret, els ciutadans són manifestament, i de fet, desiguals; a diferència del que succeïa en les societats de castes, la societat feudal o les societats estamentals, que distingien manifestament per mitjans institucionals i jurídics als ciutadans i els distribuïen en castes privilegiades o no, en vassalls i senyors, o bé en els estaments o ordres de noblesa, clergat i poble. La desigualtat pròpia de la societat capitalista es deu, segons Marx, a factors estructurals determinats per les [[relacions de producció|relacions de producció]], les quals determinen l'existència de dues classes antagòniques, la burgesia i el proletariat, entre les quals s'estableix una ''lluita de classes, ''que no ha de cessar mentre no sigui realitat la societat comunista sense classes. | Grup d'individus que tenen en comú la mateixa situació o condició social, determinada pel patrimoni familiar o personal, però també per altres factors com a naixement, professió, riquesa, treball, etc. El nom sorgeix amb els primers teòrics de la [[societat|societat]] dels segles XVIII i XIX, [[Autor:Adam Smith|Adam Smith]], David Ricardo, A. de Tocqueville i [[Autor:Marx, Karl|K. Marx]], i al·ludeix a la situació pròpia de la societat capitalista en la qual, malgrat la igualtat teòrica de dret, els ciutadans són manifestament, i de fet, desiguals; a diferència del que succeïa en les societats de castes, la societat feudal o les societats estamentals, que distingien manifestament per mitjans institucionals i jurídics als ciutadans i els distribuïen en castes privilegiades o no, en vassalls i senyors, o bé en els estaments o ordres de noblesa, clergat i poble. La desigualtat pròpia de la societat capitalista es deu, segons Marx, a factors estructurals determinats per les [[relacions de producció|relacions de producció]], les quals determinen l'existència de dues classes antagòniques, la burgesia i el proletariat, entre les quals s'estableix una ''lluita de classes, ''que no ha de cessar mentre no sigui realitat la societat comunista sense classes. | ||
− | [[Autor:Weber, Max|Max Weber]] reconeix la importància del factor econòmic en la distinció de les classes, i enumera quatre grups: la classe propietària, l'administrativa i gerencial, els comerciants i negociantes i, finalment, els treballadors, però afegeix la influència del [[status|''status'']], | + | [[Autor:Weber, Max|Max Weber]] reconeix la importància del factor econòmic en la distinció de les classes, i enumera quatre grups: la classe propietària, l'administrativa i gerencial, els comerciants i negociantes i, finalment, els treballadors, però afegeix la influència del [[status|''status'']], és a dir, de l'honor, poder, prestigi i estil de vida, en la configuració de noves classes, pròpiament de subclasses en el si de les classes, les quals, no obstant això, formen «grups de ''status''» interclasistes més amplis que les mateixes classes econòmiques. L'estratificació social es deu més al ''status'' que als factors econòmics. |
La sociologia americana, influïda per Weber, ha tendit a negar l'existència de classes en la societat; les diferències existeixen, però són consubstancials a la societat i a la diversa capacitat dels individus, i serveixen a manera de [[funció|funció]] conservadora de l'ordre social, perquè el sistema de distribució de recompenses i retribucions afavoreix la mobilitat social i assegura la contribució dels individus al bé comú. No obstant això, a partir dels anys setanta, es produeix un renaixement de la noció marxista de classe entre els sociòlegs americans i anglesos. | La sociologia americana, influïda per Weber, ha tendit a negar l'existència de classes en la societat; les diferències existeixen, però són consubstancials a la societat i a la diversa capacitat dels individus, i serveixen a manera de [[funció|funció]] conservadora de l'ordre social, perquè el sistema de distribució de recompenses i retribucions afavoreix la mobilitat social i assegura la contribució dels individus al bé comú. No obstant això, a partir dels anys setanta, es produeix un renaixement de la noció marxista de classe entre els sociòlegs americans i anglesos. |
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
(del llatí classis, divisió, grup, categoria, classe)
Grup d'individus que tenen en comú la mateixa situació o condició social, determinada pel patrimoni familiar o personal, però també per altres factors com a naixement, professió, riquesa, treball, etc. El nom sorgeix amb els primers teòrics de la societat dels segles XVIII i XIX, Adam Smith, David Ricardo, A. de Tocqueville i K. Marx, i al·ludeix a la situació pròpia de la societat capitalista en la qual, malgrat la igualtat teòrica de dret, els ciutadans són manifestament, i de fet, desiguals; a diferència del que succeïa en les societats de castes, la societat feudal o les societats estamentals, que distingien manifestament per mitjans institucionals i jurídics als ciutadans i els distribuïen en castes privilegiades o no, en vassalls i senyors, o bé en els estaments o ordres de noblesa, clergat i poble. La desigualtat pròpia de la societat capitalista es deu, segons Marx, a factors estructurals determinats per les relacions de producció, les quals determinen l'existència de dues classes antagòniques, la burgesia i el proletariat, entre les quals s'estableix una lluita de classes, que no ha de cessar mentre no sigui realitat la societat comunista sense classes.
Max Weber reconeix la importància del factor econòmic en la distinció de les classes, i enumera quatre grups: la classe propietària, l'administrativa i gerencial, els comerciants i negociantes i, finalment, els treballadors, però afegeix la influència del status, és a dir, de l'honor, poder, prestigi i estil de vida, en la configuració de noves classes, pròpiament de subclasses en el si de les classes, les quals, no obstant això, formen «grups de status» interclasistes més amplis que les mateixes classes econòmiques. L'estratificació social es deu més al status que als factors econòmics.
La sociologia americana, influïda per Weber, ha tendit a negar l'existència de classes en la societat; les diferències existeixen, però són consubstancials a la societat i a la diversa capacitat dels individus, i serveixen a manera de funció conservadora de l'ordre social, perquè el sistema de distribució de recompenses i retribucions afavoreix la mobilitat social i assegura la contribució dels individus al bé comú. No obstant això, a partir dels anys setanta, es produeix un renaixement de la noció marxista de classe entre els sociòlegs americans i anglesos.
El concepte de classe, que és un concepte paradigmàtic, que serveix per a analitzar molts fenòmens socials, entra en confluència –però no s'identifica– amb el de l'«estratificació social». S'entén per tal la jerarquització de les persones de la societat segons algun criteri de desigualtat. Dues persones de diferents classes socials poden estar un mateix grau d'estratificació social; al seu torn, les diferències (també les d'estratificació) entre classes tendeixen a ser majors que les diferències dins d'una mateixa classe. El resultat és que el mateix concepte de classe no suposa un conjunt homogeni, sinó que és un conjunt discret de categories.