Autor:Strawson, Peter Frederick



Filòsof anglès nascut a Londres el 23 de novembre de 1919, catedràtic de metafísica en el «University College» d'Oxford. Va morir el 13 de febrer de 2006 en el Regne Unit. Va ser un dels més destacats membres de l'anomenat «grup d'Oxford», conreadors de la filosofia del llenguatge ordinari. En els anys cinquanta es va oposar a la teoria de les descripcions de Russell i a la teoria de la veritat com a correspondència. Segons Strawson, l'existència d'un objecte denotat per una descripció no és realment asseverada, sinó que pròpiament és un pressupost perquè l'asseveració pugui tenir valor de veritat. Així, la frase «és veritable» no té realment una funció assertiva o descriptiva, sinó que és usada per a l'aprovació o confirmació d'un enunciat. Aquesta crítica a la teoria russelliana de les descripcions i a les teories de la veritat semàntica i de la correspondència, s'enquadra en la tradició inaugurada per la filosofia analítica derivada de les Investigacions filosòfiques de Wittgenstein, i Strawson la va realitzar en Sobre la referència (1950) i en Introducció a la teoria lògica (1952). En aquesta última obra va examinar les relacions entre la lògica formal i el llenguatge, va analitzar les expressions lògiques pròpies del llenguatge ordinari, i va assenyalar com el tractament lògic-formal d'aquestes expressions no capta usos que estan implícits en el llenguatge corrent, destacant el gran hiat existent entre tots dos discursos, i va reivindicar l'autonomia d'una lògica del llenguatge ordinari o «lògica filosòfica».

No obstant això, més que a l'anomenada anàlisi lingüística, Strawson ha concebut la filosofia del llenguatge ordinari com a anàlisi conceptual. Aquesta anàlisi ho ha efectuat en la seva obra fonamental, Individus: assaig de metafísica descriptiva (1959), on formula la que ell anomena «metafísica descriptiva». Aquesta disciplina, diferent de la «metafísica especulativa» tradicional, es basa en l'estudi dels usos del llenguatge, explora i descriu l'estructura real del nostre pensament sobre el món, i estudia les bases de la nostra estructura conceptual. La tesi central de la seva metafísica descriptiva és que l'esquema conceptual mitjançant el qual pensem és una estructura espaciotemporal que és la que permet la distinció de tots els objectes individuals. Mentre la metafísica descriptiva que ell defensa examina l'esquema conceptual amb el qual pensem, la tradicional metafísica prescriptiva intenta canviar aquesta estructura conceptual i intenta establir nous sistemes conceptuals. No obstant això, no condemna plenament aquesta metafísica prescriptiva, pròpia dels grans sistemes metafísics de la història de la filosofia, ja que, segons ell, la declaració pròpia de la filosofia analítica –que considera a les proposicions metafísiques com a freturoses de sentit–, es redueix a afirmar que aquestes proposicions són no científiques, el que, sent cert, no serveix per a caracteritzar la metafísica. Així, pensa que la tradició metafísica, que ha de ser analitzada amb cura ja que està plagada de falses argumentacions i de pressupostos especulatius buits, pot, no obstant això, exercir un important paper en l'esclariment de la nostra estructura conceptual i, per tant, reivindica per a ella un paper constructiu i inventivo, especialment important i esclaridor per a comprendre nocions com les de ment o persona, per exemple. En aquest sentit, reivindica una certa tradició metafísica que havia estat criticada per la major part del corrent de la filosofia analítica, de manera que el seu pensament es caracteritza per aquest intent de conciliació entre la tradició analítica sorgida del segon Wittgenstein, amb la gran tradició metafísica europea.

• Bibliografia:Obres de P.F. Strawson