Autor:Plethon, Georgios Gemistos

(Georgios Gemistos Plethon)

(Georgios Gemisto)

Filòsof bizantí. Georgios Gemistos Plethon o Jordi "Gemisto" (que en grec significa «ple») i després "Plethon", va néixer a Constantinoble. A Mistra (prop d'Esparta) va fundar una escola religiosa i filosòfica la finalitat de la qual era la de revitalitzar el pensament platònic, encara que estava molt influenciat pel neoplatonisme, el neopitagorisme i per corrents de pensament religiós oriental, especialment pels anomenats Oracles Caldeus, que va atribuir erròniament a Zaratustra (encara que en realitat eren escrits basats en el neoplatonisme de l'escola siríaca i molt semblants a la filosofia de Numeni d'Apamea). En 1483 va marxar a Itàlia per a participar, juntament amb l'emperador bizantí Joan VIII Paleòlog, en el concili que buscava la unificació de les esglésies cristianes de Roma i Bizanci. Posteriorment es va instal·lar a Florència, on va canviar el seu nom pel de Plethon, sinònim de Gemistos (també significa «ple»), però que va adoptar per la seva semblança amb Plató. A Florència va freqüentar el cercle de Cosme de Mèdici, amb qui va mantenir una relació d'amistat, i a qui va suggerir la creació d'una Acadèmia platònica a Florència, que posteriorment es va constituir sota la direcció de Marsilio Ficino. També va advocar per la necessitat de l'estudi del grec i de la lectura dels textos originals dels pensadors antics.

Plethon era un gran defensor de la filosofia de Plató enfront dels corrents aristotèlics, a les quals retreia, especialment, la tesi de l'eternitat del món i la doctrina de l'ànima. Va escriure una obra polèmica titulada Comparació de les filosofia de Plató i Aristòtil (1440) que va ser contestada per Jordi de Trebisonda amb la seva Comparació de les filosofies d'Aristòtil i Plató. A partir d'aquestes publicacions es va obrir un fort debat entre platònics i aristotèlics. Entre aquests últims van destacar com a adversaris de Plethon: Genadi, Teodor Gaza, Jordi Scolario i l'esmentat Jordi Trebisonda. Entre els defensors de les tesis de Plethon va destacar Basili Bessarion, encara que aquest autor va intentar una conciliació entre ambdues postures.

Plethon era partidari de la unificació de totes les religions monoteistes i la seva fusió en una religió sincrètica basada en la filosofia de Plató. També van compartir aquest ideal altres filòsofs, com Nicolau de Cusa (en De pace fidei , publicada en 1454), i, en certa mesura, Marsilio Ficino. Consideraven que l'arrel última de les diferents religions monoteistes era un nucli comú de coneixements compartits per Plató i per Moisès, tal com transmetia la tradició dels escrits hermètics, per això, veien en la reivindicació de la filosofia platònica l'autèntica revitalització de les bases de la creació d'una religió comuna.

Altres obres importants són: Contra la defensa d'Aristòtil realitzada per Scolario; Codi de les lleis; Explicació de les quatre virtuts; Sobre la destinació i Exègesi dels oracles caldeus.