Diferència entre revisions de la pàgina «Berlin, Isaiah»
De Wikisofia
m (bot: - ''llibertat per'' + ''llibertat per a'') |
m (bot: - morir al novembre + morir el novembre) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Berlin | |Cognom=Berlin | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir | + | Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir el novembre de 1997. Va prendre conscientment una actitud filosòfica diferent de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]], que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees. |
Distingeix entre [[concepció del món|visionis del món]] ''[[Monisme|monistes]]'' i ''[[Pluralisme|pluralistes]]''. Aquelles imposen un principi d'uniformitat i [[racionalitat|racionalitat]] en tots els ordres, històric, ètic, polític i social; monistes han estat, en diverses formes, de Plató a Hegel i fins al marxisme, la concepció del món habitual a Europa. Les segones suposen una manera de veure el món amb totes les seves divergències irreductibles, que defugen ser reduïdes a [[sistema|sistema]]. Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa. | Distingeix entre [[concepció del món|visionis del món]] ''[[Monisme|monistes]]'' i ''[[Pluralisme|pluralistes]]''. Aquelles imposen un principi d'uniformitat i [[racionalitat|racionalitat]] en tots els ordres, històric, ètic, polític i social; monistes han estat, en diverses formes, de Plató a Hegel i fins al marxisme, la concepció del món habitual a Europa. Les segones suposen una manera de veure el món amb totes les seves divergències irreductibles, que defugen ser reduïdes a [[sistema|sistema]]. Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa. | ||
Revisió del 16:25, 15 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Isaiah Berlin» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Berlin, Isaiah».
Filòsof britànic, nascut a Riga, Lituània, en 1909. En 1920 va emigrar a Anglaterra, va estudiar a Oxford i entre 1945 i 1946 va ser secretari d'ambaixada a Washington i Moscou. Va ensenyar després a Oxford, Londres, Cambridge (Massachusetts), Nova York i moltes altres universitats americanes. Va morir el novembre de 1997. Va prendre conscientment una actitud filosòfica diferent de la filosofia analítica, que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees.
Distingeix entre visionis del món monistes i pluralistes. Aquelles imposen un principi d'uniformitat i racionalitat en tots els ordres, històric, ètic, polític i social; monistes han estat, en diverses formes, de Plató a Hegel i fins al marxisme, la concepció del món habitual a Europa. Les segones suposen una manera de veure el món amb totes les seves divergències irreductibles, que defugen ser reduïdes a sistema. Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa.
En Dos conceptes de llibertat (1969) distingeix dos sentits de la llibertat, el «negatiu» i el «positiu», que s'han fet famosos. Al primer es recorre quan es parla de la llibertat de allò que constreny, i suposa entendre la llibertat com a absència de coacció. Es recorre al segon quan, suposada la llibertat de coacció, es parla a més de la llibertat per a aconseguir els propis objectius, entenent llavors la llibertat com a domini d'un mateix. En aquest últim aspecte, no és lliure aquell que no domina els seus impulsos irracionals. Berlin associa aquesta llibertat «racional» amb la visió monista del món, i la considera totalitària, perquè la racionalitat exigeix submissió a les finalitats col·lectives, i l'absència de coacció amb la concepció pluralista, perquè coincideix amb els drets i els valors socials reals.