Recurs:Aristòtil: el temps i l'ànima

Fetes aquestes precisions, és evident que tot canvi i tota cosa moguda són en el temps Perquè «més ràpid» i «més lent» es diuen pel que fa a tot canvi (doncs és manifest que això és així amb tot canvi). Dic que es mou «més ràpid» allò que, movent-se amb moviment uniforme i sobre una mateixa extensió, canvia cap al subjecte abans que ho faci un altre, com en el cas del desplaçament, sigui que ambdues coses es moguin circularment o en línia recta, i de manera similar en els altres casos. Però el que és abans és en el temps, doncs parlem d'«abans» i «després» segons la distància respecte de l'«ara», i l'ara és el límit del passat i el futur. Així, ja que els «ares» són en el temps, l'abans i després també seran en el temps, doncs allò en la qual cosa els ares existeixen és també allò en la qual cosa existeix la distància entre els ares. Però «abans» es diu de manera oposada segons es refereixi al passat o al futur: pel que fa al passat, anomenem «abans» al que està més allunyat del «ara», i «després» al que està més proper; però pel que fa al futur anomenem «abans» pel cap alt proper i «després» pel cap alt llunyà. Així, ja que l'«abans» és en el temps, i a tot moviment ha d'acompanyar-li un «abans», és evident que tot canvi i tot moviment existeixen en el temps.

És també digne d'estudi la manera en què el temps està en relació amb l'ànima i per què es pensa que el temps existeix en totes les coses, a la terra, en el mar i en cel. Per ventura perquè el temps és una propietat o una manera de ser del moviment, ja que és el seu nombre, i totes aquestes coses són movibles, doncs totes estan en un lloc, i el temps i el moviment estan junts tant en potència com en acte?

Quant a la primera dificultat, existiria o no el temps si no existís l'ànima? Perquè si no pogués haver-hi algú que numeri tampoc podria haver-hi alguna cosa que fos numerada, i en conseqüència no podria existir cap nombre, doncs un nombre és o el numerat o el numerable. Però si res que no sigui l'ànima, o la intel·ligència de l'ànima, pot numerar per naturalesa, resulta impossible l'existència del temps sense l'existència de l'ànima, tret que sigui allò que quan existeix el temps existeix, com seria el cas si existís el moviment sense que existeixi l'ànima; hi hauria llavors un abans i un després en el moviment, i el temps seria aquests mentre que numerables.

Hi ha també una altra dificultat, a saber: de quin moviment el temps és nombre? Per ventura d'un qualsevol? Perquè les coses es generen i es destrueixen i augmenten en el temps, i també s'alteren i es desplacen en el temps. El temps és nombre de cada moviment mentre que hi ha moviment. Per això, en sentit absolut, el temps és nombre d'un moviment continu, no de qualsevol classe de moviment. Però també altres coses podrien haver-se mogut ara, i hi hauria un nombre de cadascun dels dos moviments. Hi haurà, llavors, un temps diferent per a cadascuna d'elles, i dos temps iguals existiran simultàniament? Això no és possible, perquè un temps que és igual i simultani és un i el mateix temps, i també els que no són simultanis poden ser un i el mateix en espècie; doncs si hi hagués gossos d'una banda i cavalls per un altre, i tant uns com uns altres fossin set, el nombre seria el mateix. De la mateixa manera el temps dels moviments que tenen límits simultanis és un i el mateix, encara que un sigui ràpid i un altre lent, un un desplaçament i un altre una alteració. El temps és, doncs, el mateix, ja que el nombre és igual i simultani per a l'alteració i el desplaçament. I per aquesta raó, encara que els moviments siguin diferents i separats, el temps és a tot arreu el mateix, perquè el nombre dels moviments iguals i simultanis és a tot arreu un i el mateix.

Ara bé, ja que hi ha desplaçaments, i entre aquests un moviment circular, i ja que el numerable és numerat per alguna cosa que és congènere, com per exemple les unitats per una unitat, els cavalls per un cavall, així també el temps és mesurat per un cert temps definit, i, com hem dit, el temps és mesurat pel moviment i el moviment pel temps (i això és així perquè la quantitat del moviment i del temps és mesurada per un moviment definit pel temps); per tant, si el que és primer és la mesura de totes les coses que li són congèneres, llavors el moviment circular uniforme és la mesura per excel·lència, perquè el seu nombre és el més conegut. Ni l'alteració ni l'augment ni la generació són uniformes, només ho és el desplaçament. Per això es pensa que el temps és el moviment de l'esfera, perquè per aquest són mesurats els altres moviments, i el temps per aquest moviment.

Per això, allò que comunament es diu se segueix de l'anterior, doncs es diu que els assumptes humans són un cercle, i que hi ha un cercle en totes les altres coses que tenen un moviment natural i estan subjectes a generació i destrucció. I això es diu perquè totes aquestes coses són jutjades pel temps, i perquè tenen una fi i un començament com si fos un cicle, doncs es pensa que el temps mateix és un cercle; i es pensa així perquè el temps és la mesura de tal desplaçament i ell mateix és mesurat per aquest desplaçament. Així, dir que l'esdevenir d'aquestes coses és un cercle és a dir que hi ha un cercle del temps, i això és així perquè el temps és mesurat pel moviment circular; perquè en el mesurat no es manifesta cap altra cosa excepte la mesura, tret que el tot sigui pres com una multiplicitat de mesures.

I es diu justament que el nombre de les ovelles i dels gossos és el mateix nombre, si els dos nombres són iguals, encara que no sigui el mateix deu ni el deu el sigui de les mateixes coses, així com l'equilàter i l'escalè no són els mateixos triangles, encara que la seva figura sigui la mateixa, ja que tots dos són triangles. Perquè es diu que una cosa és la mateixa que una altra si no es distingeixen per una diferència específica, però no si es distingeixen, com un triangle es distingeix d'un altre triangle per una diferència de triangle, i per això són triangles diferents, però no es distingeixen per la figura, sinó perquè estan sota una i mateixa divisió. Hi hauria diferència de figura si l'un fos cercle i l'altre triangle, però tots dos són triangles, encara que un sigui equilàter i un altre escalè. La figura és, doncs, la mateixa, doncs tots dos són triangles, encara que no siguin el mateix triangle. També el nombre dels grups esmentats és el mateix (doncs el seu nombre no difereix per una diferència de nombre), però no són el mateix deu, doncs les coses de les quals es predica són diferents, ja que són gossos en un cas i cavalls en l'altre. Això és el que diem sobre el temps en si mateix i sobre quant pertany a la seva investigació.

Física, 223a-224a. (Gredos, Madrid 1995, p.286-291).

Vegeu altres textos d'Aristòtil sobre el temps.

---

Original en castellà

Hechas estas precisiones, es evidente que todo cambio y toda cosa movida son en el tiempo Porque «más rápido» y «más lento» se dicen con respecto a todo cambio (pues es manifiesto que esto es así con todo cambio). Digo que se mueve «más rápido» aquello que, moviéndose con movimiento uniforme y sobre una misma extensión, cambia hacia el sujeto antes que lo haga otro, como en el caso del desplazamiento, sea que ambas cosas se muevan circularmente o en línea recta, y de manera similar en los otros casos. Pero lo que es antes es en el tiempo, pues hablamos de «antes» y «después» según la distancia respecto del «ahora», y el ahora es el límite del pasado y el futuro. Así, puesto que los «ahoras» son en el tiempo, el antes y después también serán en el tiempo, pues aquello en lo cual los ahoras existen es también aquello en lo cual existe la distancia entre los ahoras. Pero «antes» se dice de manera opuesta según se refiera al pasado o al futuro: con respecto al pasado, llamamos «antes» a lo que está más alejado del «ahora», y «después» a lo que está más próximo; pero con respecto al futuro llamamos «antes» a lo más próximo y «después» a lo más lejano. Así, puesto que el «antes» es en el tiempo, y a todo movimiento tiene que acompañarle un «antes», es evidente que todo cambio y todo movimiento existen en el tiempo.

Es también digno de estudio el modo en que el tiempo está en relación con el alma y por qué se piensa que el tiempo existe en todas las cosas, en la tierra, en el mar y en cielo. ¿Acaso porque el tiempo es una propiedad o un modo de ser del movimiento, ya que es su número, y todas esas cosas son movibles, pues todas están en un lugar, y el tiempo y el movimiento están juntos tanto en potencia como en acto?

En cuanto a la primera dificultad, ¿existiría o no el tiempo si no existiese el alma? Porque si no pudiese haber alguien que numere tampoco podría haber algo que fuese numerado, y en consecuencia no podría existir ningún número, pues un número es o lo numerado o lo numerable. Pero si nada que no sea el alma, o la inteligencia del alma, puede numerar por naturaleza, resulta imposible la existencia del tiempo sin la existencia del alma, a menos que sea aquello que cuando existe el tiempo existe, como sería el caso si existiera el movimiento sin que exista el alma; habría entonces un antes y un después en el movimiento, y el tiempo sería éstos en tanto que numerables.

Hay también otra dificultad, a saber: ¿de qué movimiento el tiempo es número? ¿Acaso de uno cualquiera? Porque las cosas se generan y se destruyen y aumentan en el tiempo, y también se alteran y se desplazan en el tiempo. El tiempo es número de cada movimiento en tanto que hay movimiento. Por eso, en sentido absoluto, el tiempo es número de un movimiento continuo, no de cualquier clase de movimiento. Pero también otras cosas podrían haberse movido ahora, y habría un número de cada uno de los dos movimientos. ¿Habrá, entonces, un tiempo distinto para cada una de ellas, y dos tiempos iguales existirán simultáneamente? Esto no es posible, porque un tiempo que sea igual y simultáneo es uno y el mismo tiempo, y también los que no son simultáneos pueden ser uno y el mismo en especie; pues si hubiese perros por un lado y caballos por otro, y tanto unos como otros fueran siete, el número sería el mismo. De la misma manera el tiempo de los movimientos que tienen límites simultáneos es uno y el mismo, aunque uno sea rápido y otro lento, uno un desplazamiento y otro una alteración. El tiempo es, pues, el mismo, ya que el número es igual y simultáneo para la alteración y el desplazamiento. Y por esta razón, aunque los movimientos sean distintos y separados, el tiempo es en todas partes el mismo, porque el número de los movimientos iguales y simultáneos es en todas partes uno y el mismo.

Ahora bien, puesto que hay desplazamientos, y entre éstos un movimiento circular, y puesto que lo numerable es numerado por algo que es congénere, como por ejemplo las unidades por una unidad, los caballos por un caballo, así también el tiempo es medido por un cierto tiempo definido, y, como hemos dicho, el tiempo es medido por el movimiento y el movimiento por el tiempo (y esto es así porque la cantidad del movimiento y del tiempo es medida por un movimiento definido por el tiempo); por lo tanto, si lo que es primero es la medida de todas las cosas que le son congéneres, entonces el movimiento circular uniforme es la medida por excelencia, porque su número es el más conocido. Ni la alteración ni el aumento ni la generación son uniformes, sólo lo es el desplazamiento. Por eso se piensa que el tiempo es el movimiento de la esfera, porque por éste son medidos los otros movimientos, y el tiempo por este movimiento.

Por eso, lo que comúnmente se dice se sigue de lo anterior, pues se dice que los asuntos humanos son un círculo, y que hay un círculo en todas las otras cosas que tienen un movimiento natural y están sujetas a generación y destrucción. Y esto se dice porque todas estas cosas son juzgadas por el tiempo, y porque tienen un fin y un comienzo como si fuera un ciclo, pues se piensa que el tiempo mismo es un círculo; y se piensa así porque el tiempo es la medida de tal desplazamiento y él mismo es medido por este desplazamiento. Así, decir que el acontecer de esas cosas es un círculo es decir que hay un círculo del tiempo, y esto es así porque el tiempo es medido por el movimiento circular; porque en lo medido no se manifiesta ninguna otra cosa excepto la medida, a menos que el todo sea tomado como una multiplicidad de medidas.

Y se dice justamente que el número de las ovejas y de los perros es el mismo número, si los dos números son iguales, aunque no sea el mismo diez ni el diez lo sea de las mismas cosas, así como el equilátero y el escaleno no son los mismos triángulos, aunque su figura sea la misma, ya que ambos son triángulos. Porque se dice que una cosa es la misma que otra si no se distinguen por una diferencia específica, pero no si se distinguen, como un triángulo se distingue de otro triángulo por una diferencia de triángulo, y por eso son triángulos distintos, pero no se distinguen por la figura, sino porque están bajo una y misma división. Habría diferencia de figura si el uno fuera círculo y el otro triángulo, pero ambos son triángulos, aunque uno sea equilátero y otro escaleno. La figura es, pues, la misma, pues ambos son triángulos, aunque no sean el mismo triángulo. También el número de los grupos mencionados es el mismo (pues su número no difiere por una diferencia de número), pero no son el mismo diez, pues las cosas de las que se predica son diferentes, ya que son perros en un caso y caballos en el otro. Esto es lo que decimos sobre el tiempo en sí mismo y sobre cuanto pertenece a su investigación.

Veure altres textos d'Aristòtil sobre el temps.