Diferència entre revisions de la pàgina «Natura non facit saltus»
De Wikisofia
m (bot: - salts» -entre els fenòmens-, + salts» –entre els fenòmens–,) |
m (bot: - casualitat» -tot està sotmès a llei- i + casualitat» –tot està sotmès a llei– i) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | «La naturalesa no fa salts». Principi (metafísic) anomenat de ''continuïtat'', que prohibeix que, en la sèrie dels [[fenomen|fenòmens]] i dels [[canvi, moviment|canvis]] de la [[naturalesa|naturalesa]], existeixi un [[buit|buit]] de manera que s'interrompi la gradació d'aquests. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], en la filosofia del qual encaixa a la perfecció, ho anomena «llei de continuïtat» i ho aplica tant als fenòmens com a la percepció dels mateixos ([[Recurs:Cita de Leibniz 1|vegeu la citació]]). [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] li dóna una quàdruple interpretació: en la naturalesa «no hi ha hiats» –entre les sensacions empíriques–, «no hi ha salts» –entre els fenòmens–, «no hi ha casualitat» | + | «La naturalesa no fa salts». Principi (metafísic) anomenat de ''continuïtat'', que prohibeix que, en la sèrie dels [[fenomen|fenòmens]] i dels [[canvi, moviment|canvis]] de la [[naturalesa|naturalesa]], existeixi un [[buit|buit]] de manera que s'interrompi la gradació d'aquests. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], en la filosofia del qual encaixa a la perfecció, ho anomena «llei de continuïtat» i ho aplica tant als fenòmens com a la percepció dels mateixos ([[Recurs:Cita de Leibniz 1|vegeu la citació]]). [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] li dóna una quàdruple interpretació: en la naturalesa «no hi ha hiats» –entre les sensacions empíriques–, «no hi ha salts» –entre els fenòmens–, «no hi ha casualitat» –tot està sotmès a llei– i «no hi ha fatalitat», no hi ha necessitat cega ([[Recurs:Kant: la naturalesa no dóna salts|veg. text]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 21:46, 16 set 2017
«La naturalesa no fa salts». Principi (metafísic) anomenat de continuïtat, que prohibeix que, en la sèrie dels fenòmens i dels canvis de la naturalesa, existeixi un buit de manera que s'interrompi la gradació d'aquests. Leibniz, en la filosofia del qual encaixa a la perfecció, ho anomena «llei de continuïtat» i ho aplica tant als fenòmens com a la percepció dels mateixos (vegeu la citació). Kant li dóna una quàdruple interpretació: en la naturalesa «no hi ha hiats» –entre les sensacions empíriques–, «no hi ha salts» –entre els fenòmens–, «no hi ha casualitat» –tot està sotmès a llei– i «no hi ha fatalitat», no hi ha necessitat cega (veg. text).