Diferència entre revisions de la pàgina «Immaterialisme»
De Wikisofia
m (bot: - al propi subjecte i, + al subjecte i,) |
m (bot: - (veure [[Recurs:Cita + (veg. [[Recurs:Cita) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Terme que [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] aplica a la seva [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], segons la qual la [[matèria|matèria]] no té més realitat que la de ser percebuda, i que només existeix la [[ment|ment]] i les seves idees. Partint que «ser és ser percebut», argumenta que seria una [[contradicció|contradicció]] referir-nos a una matèria existent no percebuda, i creu que, d'aquesta manera, contraresta l'[[escepticisme|escepticisme]] que emanava, d'una banda, de la teoria del coneixement de [[Autor:Locke, John|Locke]], a causa de la dificultat de conèixer la [[substància|substància]], i el que es desprenia de les tesis dels [[deisme|deistes]], d'altra banda, sobre l'[[Déu, proves de l'existència de|existència de Déu]]. | Terme que [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] aplica a la seva [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], segons la qual la [[matèria|matèria]] no té més realitat que la de ser percebuda, i que només existeix la [[ment|ment]] i les seves idees. Partint que «ser és ser percebut», argumenta que seria una [[contradicció|contradicció]] referir-nos a una matèria existent no percebuda, i creu que, d'aquesta manera, contraresta l'[[escepticisme|escepticisme]] que emanava, d'una banda, de la teoria del coneixement de [[Autor:Locke, John|Locke]], a causa de la dificultat de conèixer la [[substància|substància]], i el que es desprenia de les tesis dels [[deisme|deistes]], d'altra banda, sobre l'[[Déu, proves de l'existència de|existència de Déu]]. | ||
| − | En l'immaterialisme, que Berkeley proposa en el seu ''Tractat sobre els principis del coneixement humà ''(1710), no té sentit dubtar dels objectes externs, o de la substància, i la certesa es trasllada al subjecte i, al mateix temps, es fa necessari recórrer a una causa de l'existència de la pròpia ment i de l'ordenació regular i constant de les nostres idees: la ment divina ( | + | En l'immaterialisme, que Berkeley proposa en el seu ''Tractat sobre els principis del coneixement humà ''(1710), no té sentit dubtar dels objectes externs, o de la substància, i la certesa es trasllada al subjecte i, al mateix temps, es fa necessari recórrer a una causa de l'existència de la pròpia ment i de l'ordenació regular i constant de les nostres idees: la ment divina (veg. [[Recurs:Cita de Berkeley 1|cita 1]] i [[Recurs:Cita de Berkeley 2|cita 2]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Berkeley}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Berkeley}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 07:50, 18 set 2017
Terme que Berkeley aplica a la seva teoria del coneixement, segons la qual la matèria no té més realitat que la de ser percebuda, i que només existeix la ment i les seves idees. Partint que «ser és ser percebut», argumenta que seria una contradicció referir-nos a una matèria existent no percebuda, i creu que, d'aquesta manera, contraresta l'escepticisme que emanava, d'una banda, de la teoria del coneixement de Locke, a causa de la dificultat de conèixer la substància, i el que es desprenia de les tesis dels deistes, d'altra banda, sobre l'existència de Déu.
En l'immaterialisme, que Berkeley proposa en el seu Tractat sobre els principis del coneixement humà (1710), no té sentit dubtar dels objectes externs, o de la substància, i la certesa es trasllada al subjecte i, al mateix temps, es fa necessari recórrer a una causa de l'existència de la pròpia ment i de l'ordenació regular i constant de les nostres idees: la ment divina (veg. cita 1 i cita 2).