Diferència entre revisions de la pàgina «Biologisme»
De Wikisofia
m (bot: - a la concepcions defensades per I.Krieck i I.G. + a les concepcions defensades per I. Krieck i I. G.) |
m (bot: - (veure [[organicisme|organ + (veg. [[organicisme|organ) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Dins del context de la [[biologia, filosofia de la|filosofia de la biologia]] es dóna aquest nom a la tendència a extrapolar el pensament biològic a camps extrabiològics, conduint a la interpretació del món físic o del comportament humà per analogia amb els éssers vius. En aquest sentit, la filosofia de [[Autor:Rickert, Heinrich|Rickert]] o la teoria metafísica de la història de [[Autor:Oswald Spengler|O. Spengler]] (1880-1936) (amb la seva concepció de les etapes de les civilitzacions per analogia amb les del desenvolupament d'un ésser viu: infància, joventut, maduresa, senectud), és una forma de biologisme. S'aplica també aquesta denominació a la filosofia de l'orgànic de [[Autor:Driesch, Hans|Hans Driesch]] (1867-1941), i a les concepcions defensades per I. Krieck i I. G. Kolbenheyer ( | + | Dins del context de la [[biologia, filosofia de la|filosofia de la biologia]] es dóna aquest nom a la tendència a extrapolar el pensament biològic a camps extrabiològics, conduint a la interpretació del món físic o del comportament humà per analogia amb els éssers vius. En aquest sentit, la filosofia de [[Autor:Rickert, Heinrich|Rickert]] o la teoria metafísica de la història de [[Autor:Oswald Spengler|O. Spengler]] (1880-1936) (amb la seva concepció de les etapes de les civilitzacions per analogia amb les del desenvolupament d'un ésser viu: infància, joventut, maduresa, senectud), és una forma de biologisme. S'aplica també aquesta denominació a la filosofia de l'orgànic de [[Autor:Driesch, Hans|Hans Driesch]] (1867-1941), i a les concepcions defensades per I. Krieck i I. G. Kolbenheyer (veg. [[organicisme|organicisme)]]. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 07:49, 18 set 2017
Dins del context de la filosofia de la biologia es dóna aquest nom a la tendència a extrapolar el pensament biològic a camps extrabiològics, conduint a la interpretació del món físic o del comportament humà per analogia amb els éssers vius. En aquest sentit, la filosofia de Rickert o la teoria metafísica de la història de O. Spengler (1880-1936) (amb la seva concepció de les etapes de les civilitzacions per analogia amb les del desenvolupament d'un ésser viu: infància, joventut, maduresa, senectud), és una forma de biologisme. S'aplica també aquesta denominació a la filosofia de l'orgànic de Hans Driesch (1867-1941), i a les concepcions defensades per I. Krieck i I. G. Kolbenheyer (veg. organicisme).