Diferència entre revisions de la pàgina «Indiscernibles, principi de la identitat dels»
De Wikisofia
m (bot: - seves característiques són + seves característiques, són) |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''indiscernibilis'', no separable, indistinguible)</small> | <small>(del llatí ''indiscernibilis'', no separable, indistinguible)</small> | ||
− | Principi sostingut per [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] que nega que dues coses puguin tenir totes les seves característiques iguals i al mateix temps ser numèricament diferents. Serien numèricament diferents si ocupessin una posició espaciotemporal diferent. Per tant, dues coses absolutament iguals, això és [[indiscernibles|indiscernibles]], són idèntiques i són la mateixa cosa. De vegades aquest principi s'enuncia simplement com la llei de Leibniz: si dues coses comparteixen totes les seves característiques, són [[idèntic|idèntiques]] ( | + | Principi sostingut per [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] que nega que dues coses puguin tenir totes les seves característiques iguals i al mateix temps ser numèricament diferents. Serien numèricament diferents si ocupessin una posició espaciotemporal diferent. Per tant, dues coses absolutament iguals, això és [[indiscernibles|indiscernibles]], són idèntiques i són la mateixa cosa. De vegades aquest principi s'enuncia simplement com la llei de Leibniz: si dues coses comparteixen totes les seves característiques, són [[idèntic|idèntiques]]. <ref>Mai es donen en la naturalesa dos éssers que siguin perfectament l'un com l'altre, i on no sigui possible trobar una diferència interna o fundada en una denominació intrínseca. G.W. Leibniz, ''Monadología'', n. 9 (Pentalfa Ediciones, Oviedo 1981, p. 79)</ref> A aquest principi se li atribueix un origen [[Estoïcisme|estoic]]. |
− | Sembla que Leibniz aplica aquest principi | + | Sembla que Leibniz aplica aquest principi a allò que ell considera [[metafísica|metafísic]] com és la [[substància|substància]], o la [[mònada|mònada]]. En l'àmbit, no obstant això, de l'extens o el quantitatiu, que per a ell és purament [[fenomen|fenomènic]], admet la distinció numèrica de les coses. |
+ | |||
+ | |||
+ | [[Recurs:Leibniz:_el_principi_d'individuació|Veg. text de Leibnis sobre el principi d'individuació]]. | ||
+ | |||
+ | ---- | ||
+ | <references> | ||
+ | |||
+ | |||
+ | </references> | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 17:10, 5 abr 2020
(del llatí indiscernibilis, no separable, indistinguible)
Principi sostingut per Leibniz que nega que dues coses puguin tenir totes les seves característiques iguals i al mateix temps ser numèricament diferents. Serien numèricament diferents si ocupessin una posició espaciotemporal diferent. Per tant, dues coses absolutament iguals, això és indiscernibles, són idèntiques i són la mateixa cosa. De vegades aquest principi s'enuncia simplement com la llei de Leibniz: si dues coses comparteixen totes les seves característiques, són idèntiques. [1] A aquest principi se li atribueix un origen estoic.
Sembla que Leibniz aplica aquest principi a allò que ell considera metafísic com és la substància, o la mònada. En l'àmbit, no obstant això, de l'extens o el quantitatiu, que per a ell és purament fenomènic, admet la distinció numèrica de les coses.
Veg. text de Leibnis sobre el principi d'individuació.
- ↑ Mai es donen en la naturalesa dos éssers que siguin perfectament l'un com l'altre, i on no sigui possible trobar una diferència interna o fundada en una denominació intrínseca. G.W. Leibniz, Monadología, n. 9 (Pentalfa Ediciones, Oviedo 1981, p. 79)