Diferència entre revisions de la pàgina «Apagògic, raonament»
De Wikisofia
m (bot: - deriva a del verb + deriva del verb) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| + | {{ConcepteWiki}} | ||
<small>Del grec ἀπαγογή, ''apagogé'' (deducció, abducció, reducció). Terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir. </small> | <small>Del grec ἀπαγογή, ''apagogé'' (deducció, abducció, reducció). Terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir. </small> | ||
| Línia 4: | Línia 5: | ||
En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes. | En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes. | ||
| + | |||
| + | {{Etiqueta | ||
| + | |Etiqueta=Lògica | ||
| + | }} | ||
| + | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:41, 24 set 2018
Del grec ἀπαγογή, apagogé (deducció, abducció, reducció). Terme format per “ἀπο-” [apo-] que implica oposició, i “αγογή” [agogé], que deriva del verb “ἄγω” [ago], que significa conduir.
En la lògica tradicional, sil·logisme que recorre a la reducció a l'absurd (ἀπαγογή έις το αδύνατον, apagogé eis to adýnaton), el descobriment de la qual Aristòtil atribueix a Parmènides i que sembla haver constituït el primer sentit de la dialèctica.
En un segon sentit, es refereix a l’ús de sil·logismes amb premisses poc certes.