Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: necessitat de la filosofia 2»

De Wikisofia

m (bot: -amb que +amb què)
m (bot: -freturós +mancat)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: necessitat de la filosofia 2|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: necessitat de la filosofia 2|Idioma=Español}}
En aquest sentit és especialment necessari que es faci del filosofar un assumpte seriós... Tal sembla com si fos precisament la manca de coneixements i d'estudi el privatiu de la filosofia i com si aquesta acabés on aquells comencen. És considerat amb freqüència com un saber formal, freturós de contingut, i falta molt per acabar de comprendre que... les altres ciències, per molt que intentin raonar sense l'auxili de la filosofia, mai arribaran a posseir, sense aquesta, vida, esperit ni veritat. (Werke'', ''t. II, p. 53 s.)
+
En aquest sentit és especialment necessari que es faci del filosofar un assumpte seriós... Tal sembla com si fos precisament la manca de coneixements i d'estudi el privatiu de la filosofia i com si aquesta acabés on aquells comencen. És considerat amb freqüència com un saber formal, mancat de contingut, i falta molt per acabar de comprendre que... les altres ciències, per molt que intentin raonar sense l'auxili de la filosofia, mai arribaran a posseir, sense aquesta, vida, esperit ni veritat. (Werke'', ''t. II, p. 53 s.)
  
 
EI menyspreu del geni i dels grans dots naturals, la creença que la fantasia només subministra al filòsof les flors de l'eloqüència, que la raó no fa una altra cosa que urdir rondalles a la manera com els periodistes urden mentides, o bé, suposant que aquestes invencions se surtin de la vil realitat, quimeres, somnis, chifladuras teosòfiques...; no sap un què admirar més, si la barbàrie amb què s'aplaudeix l'absència de geni o la vulgaritat dels conceptes amb què això s'exposa. Si anomenem barbàrie al menyspreu dels grans dots naturals, no ens referim a aquella barbàrie natural que queda del costat d'aquí de la cultura, doncs aquesta barbàrie honra al geni com alguna cosa divins i ho reverència com a una llum que trenca les tenebres de la seva consciència; ens referim, per contra, a la barbàrie de la cultura, a aquesta tosquetat convencional, fabricada, que es crea una frontera absoluta... i que és allí on es manifesta com a coneixement,enteniment. ''(Werke, ''t. ''XVI ''p. 129 s.)
 
EI menyspreu del geni i dels grans dots naturals, la creença que la fantasia només subministra al filòsof les flors de l'eloqüència, que la raó no fa una altra cosa que urdir rondalles a la manera com els periodistes urden mentides, o bé, suposant que aquestes invencions se surtin de la vil realitat, quimeres, somnis, chifladuras teosòfiques...; no sap un què admirar més, si la barbàrie amb què s'aplaudeix l'absència de geni o la vulgaritat dels conceptes amb què això s'exposa. Si anomenem barbàrie al menyspreu dels grans dots naturals, no ens referim a aquella barbàrie natural que queda del costat d'aquí de la cultura, doncs aquesta barbàrie honra al geni com alguna cosa divins i ho reverència com a una llum que trenca les tenebres de la seva consciència; ens referim, per contra, a la barbàrie de la cultura, a aquesta tosquetat convencional, fabricada, que es crea una frontera absoluta... i que és allí on es manifesta com a coneixement,enteniment. ''(Werke, ''t. ''XVI ''p. 129 s.)
 
{{Ref|Ref=Textos escogidos por Ernst Bloch: ''Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel,'' F.C.E., México 1982, p.112-113.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Textos escogidos por Ernst Bloch: ''Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel,'' F.C.E., México 1982, p.112-113.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 22:18, 31 ago 2017

En aquest sentit és especialment necessari que es faci del filosofar un assumpte seriós... Tal sembla com si fos precisament la manca de coneixements i d'estudi el privatiu de la filosofia i com si aquesta acabés on aquells comencen. És considerat amb freqüència com un saber formal, mancat de contingut, i falta molt per acabar de comprendre que... les altres ciències, per molt que intentin raonar sense l'auxili de la filosofia, mai arribaran a posseir, sense aquesta, vida, esperit ni veritat. (Werke, t. II, p. 53 s.)

EI menyspreu del geni i dels grans dots naturals, la creença que la fantasia només subministra al filòsof les flors de l'eloqüència, que la raó no fa una altra cosa que urdir rondalles a la manera com els periodistes urden mentides, o bé, suposant que aquestes invencions se surtin de la vil realitat, quimeres, somnis, chifladuras teosòfiques...; no sap un què admirar més, si la barbàrie amb què s'aplaudeix l'absència de geni o la vulgaritat dels conceptes amb què això s'exposa. Si anomenem barbàrie al menyspreu dels grans dots naturals, no ens referim a aquella barbàrie natural que queda del costat d'aquí de la cultura, doncs aquesta barbàrie honra al geni com alguna cosa divins i ho reverència com a una llum que trenca les tenebres de la seva consciència; ens referim, per contra, a la barbàrie de la cultura, a aquesta tosquetat convencional, fabricada, que es crea una frontera absoluta... i que és allí on es manifesta com a coneixement,enteniment. (Werke, t. XVI p. 129 s.)

Textos escogidos por Ernst Bloch: Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel, F.C.E., México 1982, p.112-113.

Original en castellà

En este sentido es especialmente necesario que se haga del filosofar un asunto serio... Tal parece como si fuese precisamente la carencia de conocimientos y de estudio lo privativo de la filosofía y como si ésta terminase donde aquéllos comienzan. Se le considera con frecuencia como un saber formal, carente de contenido, y falta mucho para acabar de comprender que... las otras ciencias, por mucho que intenten razonar sin el auxilio de la filosofía, jamás llegarán a poseer, sin ésta, vida, espíritu ni verdad. (Werke, t. II, p. 53 s.)

EI desprecio del genio y de las grandes dotes naturales, la creencia de que la fantasía sólo suministra al filósofo las flores de la elocuencia, de que la razón no hace otra cosa que urdir fábulas al modo como los periodistas urden mentiras, o bien, suponiendo que estas invenciones se salgan de la vil realidad, quimeras, sueños, chifladuras teosóficas...; no sabe uno qué admirar más, si la barbarie con que se aplaude la ausencia de genio o la vulgaridad de los conceptos con que esto se expone. Si llamamos barbarie al desprecio de las grandes dotes naturales, no nos referimos a aquella barbarie natural que queda del lado de acá de la cultura, pues esta barbarie honra al genio como algo divinos y lo reverencia como a una luz que rompe las tinieblas de su conciencia; nos referimos, por el contrario, a la barbarie de la cultura, a esa tosquedad convencional, fabricada, que se crea una frontera absoluta... y que es allí donde se manifiesta como conocimiento,entendimiento. (Werke, t. XVI p. 129 s.)