Diferència entre revisions de la pàgina «Filosofia de la identitat»
De Wikisofia
m (bot: - la d'allò subjectiu + la del subjectiu) |
m (bot: - transformació d'allò objectiu en + transformació de l'objectiu en) |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
A = A | A = A | ||
| − | amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació | + | amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, això és, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.</small> |
Revisió del 14:59, 22 ago 2017
Una de les últimes fases de la filosofia de F.W.J. Schelling, que sosté una total identitat entre l'ideal i el real, entre naturalesa i intel·ligència i entre subjecte i objecte -identitat que anomena «raó» o raó absoluta-, tal com la proposa en obres com a Exposició del meu sistema de filosofia (1801) i Lliçons sobre el mètode de l'estudi acadèmic (1803).
Exemple:
Suposant que A sigui allò subjectiu i B allò objectiu, Schelling traça el següent esquema figuratiu:
A = B B = A
________________
A = A
amb el que se significa que, a un costat de la línia, que simbolitza l'univers, està la transformació de l'objectiu en subjectiu (amb predomini de A) i la del subjectiu en objectiu (amb predomini de B). Tanmateix, la realitat absoluta, això és, l'univers en si mateix és identitat, A=A, on el primer membre de la igualtat equival a A=B, i el segon a B=A.