Diferència entre revisions de la pàgina «Esperit absolut»
De Wikisofia
m (bot: - les dos anteriors. + les dues anteriors.) |
(Vegeu) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
En la filosofia de l'esperit de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], l'última de les fases, després de la de l'[[esperit subjectiu|esperit subjectiu]] i la de l'[[esperit objectiu|esperit objectiu]], per la qual transcorre el desenvolupament de l'[[esperit|esperit]], o Idea, en relació amb la naturalesa i que constitueix la síntesi de les dues anteriors. L'esperit que s'ha tornat objecte retorna a si mateix com a reflexió de tot el fet; és la [[consciència|consciència]] o el pensament del conjunt que es pensa a si mateix. És, per això, [[absolut|absolut]]: resultat final ([[Recurs:cita Hegel 6|veg. citació]]). Els tres moments pels quals es manifesta l'absolut són: [[art, arts|art]] (com a Idea intuïda en el sensible), [[religió, filosofia de la|religió]] (com a Idea representada en el simbòlic) i [[filosofia|filosofia]] (com a Idea pensada mitjançant conceptes). | En la filosofia de l'esperit de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], l'última de les fases, després de la de l'[[esperit subjectiu|esperit subjectiu]] i la de l'[[esperit objectiu|esperit objectiu]], per la qual transcorre el desenvolupament de l'[[esperit|esperit]], o Idea, en relació amb la naturalesa i que constitueix la síntesi de les dues anteriors. L'esperit que s'ha tornat objecte retorna a si mateix com a reflexió de tot el fet; és la [[consciència|consciència]] o el pensament del conjunt que es pensa a si mateix. És, per això, [[absolut|absolut]]: resultat final ([[Recurs:cita Hegel 6|veg. citació]]). Els tres moments pels quals es manifesta l'absolut són: [[art, arts|art]] (com a Idea intuïda en el sensible), [[religió, filosofia de la|religió]] (com a Idea representada en el simbòlic) i [[filosofia|filosofia]] (com a Idea pensada mitjançant conceptes). | ||
| − | <center> | + | <center>Vegeu gràfic ↓</center> |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
<center>[[File:HegelEspiritu.PNG]]</center> | <center>[[File:HegelEspiritu.PNG]]</center> | ||
Revisió de 22:45, 17 maig 2018
En la filosofia de l'esperit de Hegel, l'última de les fases, després de la de l'esperit subjectiu i la de l'esperit objectiu, per la qual transcorre el desenvolupament de l'esperit, o Idea, en relació amb la naturalesa i que constitueix la síntesi de les dues anteriors. L'esperit que s'ha tornat objecte retorna a si mateix com a reflexió de tot el fet; és la consciència o el pensament del conjunt que es pensa a si mateix. És, per això, absolut: resultat final (veg. citació). Els tres moments pels quals es manifesta l'absolut són: art (com a Idea intuïda en el sensible), religió (com a Idea representada en el simbòlic) i filosofia (com a Idea pensada mitjançant conceptes).
