Diferència entre revisions de la pàgina «Entitats teòriques»
De Wikisofia
m (bot: - l' [[instrumentalisme|i + l'[[instrumentalisme|i) |
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Segons sigui l'enfocament epistemològic, es discuteix què tipus d'[[entitat|entitat]] cal atribuir als referents dels termes teòrics. Per l'[[instrumentalisme|instrumentalisme]], que interpreta les [[teoria|teories]] com a instruments formals de càlcul, sense qüestionar la realitat al fet que es refereixen, les entitats teòriques no es refereixen a res real. El [[realisme científic|realisme científic]], en canvi, tendeix a sostenir la realitat del referent d'aquestes entitats. | Segons sigui l'enfocament epistemològic, es discuteix què tipus d'[[entitat|entitat]] cal atribuir als referents dels termes teòrics. Per l'[[instrumentalisme|instrumentalisme]], que interpreta les [[teoria|teories]] com a instruments formals de càlcul, sense qüestionar la realitat al fet que es refereixen, les entitats teòriques no es refereixen a res real. El [[realisme científic|realisme científic]], en canvi, tendeix a sostenir la realitat del referent d'aquestes entitats. | ||
| − | La distinció entre predicats teòrics i observacionals, en les teories científiques ([[Recurs:Carnap: observable i teòric|veg. text]]), ha estat criticada, entre d'altres, per Frederick Suppe, per a qui no pot donar-se una distinció neta entre els termes que usen les teories. D'altra banda, s'ha afegit a aquestes dues classes de predicats, teòrics i observacionals, la dels [[predicat disposicional|predicats disposicionals]]. En les últimes dècades els epistemòlegs s'inclina per sostenir que ''tots ''els termes, inclosos els observacionals, van carregats de teoria (''Theory-Laden''; [[Recurs:Cita de Van Der Steen| | + | La distinció entre predicats teòrics i observacionals, en les teories científiques ([[Recurs:Carnap: observable i teòric|veg. text]]), ha estat criticada, entre d'altres, per Frederick Suppe, per a qui no pot donar-se una distinció neta entre els termes que usen les teories. D'altra banda, s'ha afegit a aquestes dues classes de predicats, teòrics i observacionals, la dels [[predicat disposicional|predicats disposicionals]]. En les últimes dècades els epistemòlegs s'inclina per sostenir que ''tots ''els termes, inclosos els observacionals, van carregats de teoria (''Theory-Laden''; [[Recurs:Cita de Van Der Steen|veg. exemple]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 11:56, 22 ago 2017
En l'epistemologia moderna, els referents dels termes teòrics de les teories, això és, aquells que no es refereixen a entitats observables (veure distinció teòric/observacional).
Segons sigui l'enfocament epistemològic, es discuteix què tipus d'entitat cal atribuir als referents dels termes teòrics. Per l'instrumentalisme, que interpreta les teories com a instruments formals de càlcul, sense qüestionar la realitat al fet que es refereixen, les entitats teòriques no es refereixen a res real. El realisme científic, en canvi, tendeix a sostenir la realitat del referent d'aquestes entitats.
La distinció entre predicats teòrics i observacionals, en les teories científiques (veg. text), ha estat criticada, entre d'altres, per Frederick Suppe, per a qui no pot donar-se una distinció neta entre els termes que usen les teories. D'altra banda, s'ha afegit a aquestes dues classes de predicats, teòrics i observacionals, la dels predicats disposicionals. En les últimes dècades els epistemòlegs s'inclina per sostenir que tots els termes, inclosos els observacionals, van carregats de teoria (Theory-Laden; veg. exemple).