Diferència entre revisions de la pàgina «Disjunció»
De Wikisofia
m (bot: - d' «o» + d'«o») |
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| − | <center>''' | + | <center>'''veg. exemple ↓'''</center> |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
Si ''p'' = «Ana és bona» i ''q ''= «Ana sembla bona», l'enunciat «Ana és bona o ho sembla» és veritat si resulta que és bona o si només ho sembla, o si és bona i, a més, ho sembla. | Si ''p'' = «Ana és bona» i ''q ''= «Ana sembla bona», l'enunciat «Ana és bona o ho sembla» és veritat si resulta que és bona o si només ho sembla, o si és bona i, a més, ho sembla. | ||
Revisió del 11:56, 22 ago 2017
Connectiva diàdica amb el valor de la «o» inclusiva, o no excloent. El seu símbol és
i es llegeix «P o Q o tots dos», i significa «o una cosa o l'altra, o ambdues». La seva definició per les taules de veritat és la següent:
Si p = «Ana és bona» i q = «Ana sembla bona», l'enunciat «Ana és bona o ho sembla» és veritat si resulta que és bona o si només ho sembla, o si és bona i, a més, ho sembla.
El sentit d'una disjunció entesa com «o» excloent, el símbol de la qual és
i que es llegeix «P o no Q, però no tots dos», ho expressa la següent taula de veritat:
on «P o Q» significa «P o Q, però no tots dos alhora».
La lògica prefereix l'ús de la disjunció amb el sentit d'«o» inclusiva, mentre que el llenguatge ordinari recorre amb major freqüència a la «o» excloent: «culpable o innocent»; «o vas primer tu o vaig jo».
La «o» excloent, amb el sentit de «A o B, però no tots dos alhora» pot també expressar-se amb la fórmula
la taula del qual de veritat coincideix amb la de
