Diferència entre revisions de la pàgina «Acte pur»
De Wikisofia
m (bot: - l' [[escolàstica, + l'[[escolàstica,) |
m (bot: - i potencia|potència]], + i potencia]],) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Terme [[aristotelisme|aristotèlic]] desenvolupat per l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], que designa aquell ésser en el qual no hi ha barreja d'[[acte i potencia | + | Terme [[aristotelisme|aristotèlic]] desenvolupat per l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], que designa aquell ésser en el qual no hi ha barreja d'[[acte i potencia]], sinó que és solament acte (ἐνέργεια, ''enérgeia''), pura actualitat, o realitat plena i [[eternitat|eterna]], ja que no és l'actualització de cap potència o capacitat de ser. D'aquesta manera, allò que és, ho és eternament i per si. Com a acte pur, és també el [[primer motor|primer motor immòbil]] dels cels ([[Recurs:Aristòtil: el primer motor.|veg. text]]). I, com el moviment dels cels és continu, el seu motor no solament ha de ser actiu eternament, sinó que ha de ser pura actualitat, privat de potència i, ja que la potència implica la materialitat, l'acte pur ha de ser immaterial. Partint d'aquest concepte la tradició filosòfica, especialment la medieval, va elaborar la idea de [[Déu|Déu]]. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:54, 22 ago 2017
Terme aristotèlic desenvolupat per l'Escolàstica, que designa aquell ésser en el qual no hi ha barreja d'acte i potencia, sinó que és solament acte (ἐνέργεια, enérgeia), pura actualitat, o realitat plena i eterna, ja que no és l'actualització de cap potència o capacitat de ser. D'aquesta manera, allò que és, ho és eternament i per si. Com a acte pur, és també el primer motor immòbil dels cels (veg. text). I, com el moviment dels cels és continu, el seu motor no solament ha de ser actiu eternament, sinó que ha de ser pura actualitat, privat de potència i, ja que la potència implica la materialitat, l'acte pur ha de ser immaterial. Partint d'aquest concepte la tradició filosòfica, especialment la medieval, va elaborar la idea de Déu.