Diferència entre revisions de la pàgina «Immanència, immanent»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la citació +veg. citació) |
m (bot: - l' [[experiència|experi + l'[[experiència|experi) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''inmanere'', quedar-se en)</small> | <small>(del llatí ''inmanere'', quedar-se en)</small> | ||
| − | Característica, oposada a la [[transcendència|transcendència]] i al [[transcendent|transcendent]], de tot allò que se situa a l'interior del [[món|món]] o dins del límit de l' [[experiència|experiència]] humana. Quan s'oposa explícitament al transcendent, subratlla que no existeix un ordre de coses diferent, que estigui més enllà o per sobre del que es denomina [[univers|univers]]. Per a [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per exemple, [[Déu|Déu]] és immanent a l'univers ([[Recurs:cita Spinoza 7|veg. citació]]). | + | Característica, oposada a la [[transcendència|transcendència]] i al [[transcendent|transcendent]], de tot allò que se situa a l'interior del [[món|món]] o dins del límit de l'[[experiència|experiència]] humana. Quan s'oposa explícitament al transcendent, subratlla que no existeix un ordre de coses diferent, que estigui més enllà o per sobre del que es denomina [[univers|univers]]. Per a [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], per exemple, [[Déu|Déu]] és immanent a l'univers ([[Recurs:cita Spinoza 7|veg. citació]]). |
Quan immanència s'oposa a transitivitat, significa que l'acció d'una [[causa|causa]], o d'un fenomen, roman en ells mateixos; no és transeünt ([[Recurs:cita Spinoza 5|veg. citació]]). La vida, per exemple, és un fenomen immanent. | Quan immanència s'oposa a transitivitat, significa que l'acció d'una [[causa|causa]], o d'un fenomen, roman en ells mateixos; no és transeünt ([[Recurs:cita Spinoza 5|veg. citació]]). La vida, per exemple, és un fenomen immanent. | ||
Revisió de 18:51, 10 ago 2017
(del llatí inmanere, quedar-se en)
Característica, oposada a la transcendència i al transcendent, de tot allò que se situa a l'interior del món o dins del límit de l'experiència humana. Quan s'oposa explícitament al transcendent, subratlla que no existeix un ordre de coses diferent, que estigui més enllà o per sobre del que es denomina univers. Per a Spinoza, per exemple, Déu és immanent a l'univers (veg. citació).
Quan immanència s'oposa a transitivitat, significa que l'acció d'una causa, o d'un fenomen, roman en ells mateixos; no és transeünt (veg. citació). La vida, per exemple, és un fenomen immanent.