Diferència entre revisions de la pàgina «Esperit absolut»
De Wikisofia
m (bot: -veure cita +veg. citació) |
m (bot: - les dos anteriors. + les dues anteriors.) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]] | [[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]] | ||
| − | En la filosofia de l'esperit de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], l'última de les fases, després de la de l'[[esperit subjectiu|esperit subjectiu]] i la de l'[[esperit objectiu|esperit objectiu]], per la qual transcorre el desenvolupament de l'[[esperit|esperit]], o Idea, en relació amb la naturalesa i que constitueix la síntesi de les | + | En la filosofia de l'esperit de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], l'última de les fases, després de la de l'[[esperit subjectiu|esperit subjectiu]] i la de l'[[esperit objectiu|esperit objectiu]], per la qual transcorre el desenvolupament de l'[[esperit|esperit]], o Idea, en relació amb la naturalesa i que constitueix la síntesi de les dues anteriors. L'esperit que s'ha tornat objecte retorna a si mateix com a reflexió de tot el fet; és la [[consciència|consciència]] o el pensament del conjunt que es pensa a si mateix. És, per això, [[absolut|absolut]]: resultat final ([[Recurs:cita Hegel 6|veg. citació]]). Els tres moments pels quals es manifesta l'absolut són: [[art, arts|art]] (com a Idea intuïda en el sensible), [[religió, filosofia de la|religió]] (com a Idea representada en el simbòlic) i [[filosofia|filosofia]] (com a Idea pensada mitjançant conceptes). |
<center>Veure gràfic ↓</center> | <center>Veure gràfic ↓</center> | ||
Revisió del 10:55, 22 ago 2017
En la filosofia de l'esperit de Hegel, l'última de les fases, després de la de l'esperit subjectiu i la de l'esperit objectiu, per la qual transcorre el desenvolupament de l'esperit, o Idea, en relació amb la naturalesa i que constitueix la síntesi de les dues anteriors. L'esperit que s'ha tornat objecte retorna a si mateix com a reflexió de tot el fet; és la consciència o el pensament del conjunt que es pensa a si mateix. És, per això, absolut: resultat final (veg. citació). Els tres moments pels quals es manifesta l'absolut són: art (com a Idea intuïda en el sensible), religió (com a Idea representada en el simbòlic) i filosofia (com a Idea pensada mitjançant conceptes).
