Diferència entre revisions de la pàgina «Osiander: les teories com a hipòtesis matemàtiques»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - passat. Ambdues coses ha establert l'autor de + passat. L'autor ha establert totes dues coses de) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<sup>+++ </sup>'''Andreas Osiander:''' les teories com a hipòtesis matemàtiques | <sup>+++ </sup>'''Andreas Osiander:''' les teories com a hipòtesis matemàtiques | ||
| − | És propi de l'astrònom calcular la història dels moviments celestes amb una labor diligent i destra. I a més concebre i configurar les causes d'aquests moviments, o les seves hipòtesis, quan per mitjà de cap procés racional pot esbrinar les veritables causes d'ells. I amb tals suposats poden calcular-se correctament aquests moviments a partir dels principis de la geometria, tant mirant cap al futur com cap al passat. | + | És propi de l'astrònom calcular la història dels moviments celestes amb una labor diligent i destra. I a més concebre i configurar les causes d'aquests moviments, o les seves hipòtesis, quan per mitjà de cap procés racional pot esbrinar les veritables causes d'ells. I amb tals suposats poden calcular-se correctament aquests moviments a partir dels principis de la geometria, tant mirant cap al futur com cap al passat. L'autor ha establert totes dues coses de manera molt notable. I no és necessari que aquestes hipòtesis siguin veritables, ni tan sols que siguin versemblants, sinó que n'hi ha prou que mostrin un càlcul coincident amb les observacions, tret que algú sigui tan ignorant de la geometria o de l'òptica que tingui per versemblant l'epicicle de Venus, [...] I no esperi ningú, pel que fa a les hipòtesis, alguna cosa cert de l'astronomia, doncs no pot proporcionar-ho; perquè no surti d'aquesta disciplina més estúpid del que va entrar, si pren com a veritat l'imaginat per a un altre ús. |
{{Ref|Ref=''Al lector sobre las hipótesis de esta obra'', en N. Copérnico, ''Sobre las revoluciones'',Tecnos, Madrid 1987, p.4.|Títol=Al lector sobre las hipótesis de esta obra'', en N. Copérnico, ''Sobre las revoluciones|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Al lector sobre las hipótesis de esta obra'', en N. Copérnico, ''Sobre las revoluciones'',Tecnos, Madrid 1987, p.4.|Títol=Al lector sobre las hipótesis de esta obra'', en N. Copérnico, ''Sobre las revoluciones|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 21:25, 13 oct 2017
+++ Andreas Osiander: les teories com a hipòtesis matemàtiques
És propi de l'astrònom calcular la història dels moviments celestes amb una labor diligent i destra. I a més concebre i configurar les causes d'aquests moviments, o les seves hipòtesis, quan per mitjà de cap procés racional pot esbrinar les veritables causes d'ells. I amb tals suposats poden calcular-se correctament aquests moviments a partir dels principis de la geometria, tant mirant cap al futur com cap al passat. L'autor ha establert totes dues coses de manera molt notable. I no és necessari que aquestes hipòtesis siguin veritables, ni tan sols que siguin versemblants, sinó que n'hi ha prou que mostrin un càlcul coincident amb les observacions, tret que algú sigui tan ignorant de la geometria o de l'òptica que tingui per versemblant l'epicicle de Venus, [...] I no esperi ningú, pel que fa a les hipòtesis, alguna cosa cert de l'astronomia, doncs no pot proporcionar-ho; perquè no surti d'aquesta disciplina més estúpid del que va entrar, si pren com a veritat l'imaginat per a un altre ús.
| Al lector sobre las hipótesis de esta obra, en N. Copérnico, Sobre las revoluciones,Tecnos, Madrid 1987, p.4. |
Original en castellà
+++ Andreas Osiander: las teorías como hipótesis matemáticas
Es propio del astrónomo calcular la historia de los movimientos celestes con una labor diligente y diestra. Y además concebir y configurar las causas de estos movimientos, o sus hipótesis, cuando por medio de ningún proceso racional puede averiguar las verdaderas causas de ellos. Y con tales supuestos pueden calcularse correctamente dichos movimientos a partir de los principios de la geometría, tanto mirando hacia el futuro como hacia el pasado. Ambas cosas ha establecido el autor de modo muy notable. Y no es necesario que estas hipótesis sean verdaderas, ni siquiera que sean verosímiles, sino que basta con que muestren un cálculo coincidente con las observaciones, a no ser que alguien sea tan ignorante de la geometría o de la óptica que tenga por verosímil el epiciclo de Venus, [...] Y no espere nadie, en lo que respecta a las hipótesis, algo cierto de la astronomía, pues no puede proporcionarlo; para que no salga de esta disciplina más estúpido de lo que entró, si toma como verdad lo imaginado para otro uso.