Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: imaginació i memòria»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: - per trastocar i + per a trastocar i)
Línia 6: Línia 6:
 
La funció primordial de la memòria no és preservar les idees simples, sinó la seva ordre i la seva posició. En resum, aquest principi ve recolzat per tal quantitat de fenòmens vulgars i corrents que podem estalviar-nos la molèstia d'insistir més en això.
 
La funció primordial de la memòria no és preservar les idees simples, sinó la seva ordre i la seva posició. En resum, aquest principi ve recolzat per tal quantitat de fenòmens vulgars i corrents que podem estalviar-nos la molèstia d'insistir més en això.
  
La mateixa evidència ens acompanya en el nostre segon principi: ''la llibertat de la imaginació per trastocar i alterar l'ordre de les seves idees''. [...]
+
La mateixa evidència ens acompanya en el nostre segon principi: ''la llibertat de la imaginació per a trastocar i alterar l'ordre de les seves idees''. [...]
  
 
Com totes les idees simples poden ser separades per la imaginació i unides de nou en la forma que a aquesta li plagui, res seria més inexplicable que les operacions d'aquesta facultat si no estigués guiada per alguns principis universals que la fan, en certa manera, conforme amb si mateixa en tot temps i lloc. Si les idees estiguessin completament deslligades i inconnexes, només l'atzar podria unir-les; seria impossible que les mateixes idees simples s'unissin regularment en idees complexes -com solen fer-ho- si no existís cap llaç d'unió entre elles, sense alguna qualitat associativa per la qual una idea porta naturalment a una altra.
 
Com totes les idees simples poden ser separades per la imaginació i unides de nou en la forma que a aquesta li plagui, res seria més inexplicable que les operacions d'aquesta facultat si no estigués guiada per alguns principis universals que la fan, en certa manera, conforme amb si mateixa en tot temps i lloc. Si les idees estiguessin completament deslligades i inconnexes, només l'atzar podria unir-les; seria impossible que les mateixes idees simples s'unissin regularment en idees complexes -com solen fer-ho- si no existís cap llaç d'unió entre elles, sense alguna qualitat associativa per la qual una idea porta naturalment a una altra.
 
{{Ref|Ref=''Tratado de la naturaleza humana'', Parte 1, Sec. 3-4 (Editora Nacional, Madrid 1977, vol. 1, p. 96-98).|Títol=Tratado de la naturaleza humana|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Tratado de la naturaleza humana'', Parte 1, Sec. 3-4 (Editora Nacional, Madrid 1977, vol. 1, p. 96-98).|Títol=Tratado de la naturaleza humana|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 10:29, 13 oct 2017

 Trobem per experiència que quan una impressió ha estat present en la ment apareix de nou en ella com a idea. Això pot fer-ho de dues maneres: o quan reté en la seva aparició un grau notable de la seva vivacitat primera, i llavors és d'alguna manera mitjança entre una impressió i una idea, o quan perd per complet aquesta vivacitat i és enterament una idea. La facultat per la qual repetim les nostres impressions de la primera manera és anomenada MEMÒRIA; l'altra, IMAGINACIÓ. Ja a primera vista és evident que les idees de la memòria són molt més vívides i fortes que les de la imaginació, i que la primera facultat acoloreix els seus objectes amb major precisió que la segona. Quan recordem un succés passat la seva idea irromp en la ment d'una forma vigorosa, mentre que la percepció és en la imaginació tènue i lànguida, i només difícilment pot ser preservada per la ment d'una manera constant i uniforme durant un període de temps considerable. [...]

Hi ha una altra diferència, no menys evident, entre aquestes dues classes d'idees: a pesar que ni les idees de la memòria ni les de la imaginació, ni les vívides ni les tènues, poden aparèixer en la ment, tret que les hagin precedit les seves corresponent impressions a fi de preparar-los el camí, la imaginació no es veu amb tot obligada a guardar el mateix ordre i forma de les impressions originals, mentre que la memòria està d'alguna manera determinada en aquest respecte, sense capacitat alguna de variació. [...]

La funció primordial de la memòria no és preservar les idees simples, sinó la seva ordre i la seva posició. En resum, aquest principi ve recolzat per tal quantitat de fenòmens vulgars i corrents que podem estalviar-nos la molèstia d'insistir més en això.

La mateixa evidència ens acompanya en el nostre segon principi: la llibertat de la imaginació per a trastocar i alterar l'ordre de les seves idees. [...]

Com totes les idees simples poden ser separades per la imaginació i unides de nou en la forma que a aquesta li plagui, res seria més inexplicable que les operacions d'aquesta facultat si no estigués guiada per alguns principis universals que la fan, en certa manera, conforme amb si mateixa en tot temps i lloc. Si les idees estiguessin completament deslligades i inconnexes, només l'atzar podria unir-les; seria impossible que les mateixes idees simples s'unissin regularment en idees complexes -com solen fer-ho- si no existís cap llaç d'unió entre elles, sense alguna qualitat associativa per la qual una idea porta naturalment a una altra.

Tratado de la naturaleza humana, Parte 1, Sec. 3-4 (Editora Nacional, Madrid 1977, vol. 1, p. 96-98).

Original en castellà

Hallamos por experiencia que cuando una impresión ha estado presente en la mente aparece de nuevo en ella como idea. Esto puede hacerlo de dos maneras: o cuando retiene en su aparición un grado notable de su vivacidad primera, y entonces es de algún modo intermedia entre una impresión y una idea, o cuando pierde por completo esa vivacidad y es enteramente una idea. La facultad por la que repetimos nuestras impresiones del primer modo es llamada MEMORIA; la otra, IMAGINACIÓN. Ya a primera vista es evidente que las ideas de la memoria son mucho más vívidas y fuertes que las de la imaginación, y que la primera facultad colorea sus objetos con mayor precisión que la segunda. Cuando recordamos un suceso pasado su idea irrumpe en la mente de una forma vigorosa, mientras que la percepción es en la imaginación tenue y lánguida, y sólo difícilmente puede ser preservada por la mente de un modo constante y uniforme durante un período de tiempo considerable. [...]

Hay otra diferencia, no menos evidente, entre estas dos clases de ideas: a pesar de que ni las ideas de la memoria ni las de la imaginación, ni las vívidas ni las tenues, pueden aparecer en la mente, a menos que las hayan precedido sus correspondiente impresiones a fin de prepararles el camino, la imaginación no se ve con todo obligada a guardar el mismo orden y forma de las impresiones originales, mientras que la memoria está de algún modo determinada en este respecto, sin capacidad alguna de variación. [...]

La función primordial de la memoria no es preservar las ideas simples, sino su orden y su posición. En resumen, este principio viene apoyado por tal cantidad de fenómenos vulgares y corrientes que podemos ahorrarnos la molestia de insistir más en esto.

La misma evidencia nos acompaña en nuestro segundo principio: la libertad de la imaginación para trastocar y alterar el orden de sus ideas. [...]

Como todas las ideas simples pueden ser separadas por la imaginación y unidas de nuevo en la forma que a ésta le plazca, nada sería más inexplicable que las operaciones de esta facultad si no estuviera guiada por algunos principios universales que la hacen, en cierto modo, conforme consigo misma en todo tiempo y lugar. Si las ideas estuvieran completamente desligadas e inconexas, sólo el azar podría unirlas; sería imposible que las mismas ideas simples se unieran regularmente en ideas complejas –como suelen hacerlo– si no existiese ningún lazo de unión entre ellas, sin alguna cualidad asociativa por la que una idea lleva naturalmente a otra.