Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Dancy sobre teories la percepció»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - El fenomenalisme : + El fenomenalisme:) |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
El realisme indirecte científic: J. Locke i Jackson. | El realisme indirecte científic: J. Locke i Jackson. | ||
| − | El | + | El fenomenalisme: [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Ayer]] i [[Autor:Lewis, Clarence Irving|C.I. Lewis]]. |
Durant el període 1900-1950, la majoria dels filòsofs van ser realistes indirectes. Ara la balança es decanta a favor del realisme directe; Jackson és una excepció a la regla. | Durant el període 1900-1950, la majoria dels filòsofs van ser realistes indirectes. Ara la balança es decanta a favor del realisme directe; Jackson és una excepció a la regla. | ||
{{Ref|Ref=J. Dancy, ''Introducción a la epistemología contemporánea'', Tecnos, Madrid 1993, p. 184.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J. Dancy, ''Introducción a la epistemología contemporánea'', Tecnos, Madrid 1993, p. 184.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 09:11, 19 oct 2017
Els filòsofs que poden considerar-se actualment com a defensors representatius de les diverses teories són:
El realisme directe ingenu: Strawson, Armstrong i Cornman.
El realisme directe científic: Sellars.
El realisme indirecte ingenu: Mackie.
El realisme indirecte científic: J. Locke i Jackson.
El fenomenalisme: Ayer i C.I. Lewis.
Durant el període 1900-1950, la majoria dels filòsofs van ser realistes indirectes. Ara la balança es decanta a favor del realisme directe; Jackson és una excepció a la regla.
| J. Dancy, Introducción a la epistemología contemporánea, Tecnos, Madrid 1993, p. 184. |
Original en castellà
Los filósofos que pueden considerarse actualmente como defensores representativos de las diversas teorías son:
El realismo directo ingenuo: Strawson, Armstrong y Cornman.
El realismo directo científico: Sellars.
El realismo indirecto ingenuo: Mackie.
El realismo indirecto científico: J. Locke y Jackson.
El fenomenalismo : Ayer y C.I. Lewis.
Durante el período 1900-1950, la mayoría de los filósofos fueron realistas indirectos. Ahora la balanza se decanta a favor del realismo directo; Jackson es una excepción a la regla.