Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Elena. A»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: -hipotètic-deductiva +hipoteticodeductiva) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Elena. A.|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Elena. A.|Idioma=Español}} | ||
| − | Podem afirmar que els plantejaments metodològics i epistemològics dels homes de ciència (professionals o afeccionats) reunits entorn de la Royal Society poc o res van tenir a veure -en un sentit estricte- amb l'inductivisme ''naïve'' del Canceller Bacon; més aviat van desembocar en una concepció temptativa i probabilista de la ciència, en una concepció que avui denominaríem | + | Podem afirmar que els plantejaments metodològics i epistemològics dels homes de ciència (professionals o afeccionats) reunits entorn de la Royal Society poc o res van tenir a veure -en un sentit estricte- amb l'inductivisme ''naïve'' del Canceller Bacon; més aviat van desembocar en una concepció temptativa i probabilista de la ciència, en una concepció que avui denominaríem hipoteticodeductiva. |
{{Ref|Ref=A. Elena, ''A hombros de gigantes. Estudios sobre la primera revolución científica'', Alianza, Madrid 1989, p. 114|Cita=true}} | {{Ref|Ref=A. Elena, ''A hombros de gigantes. Estudios sobre la primera revolución científica'', Alianza, Madrid 1989, p. 114|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:43, 9 ago 2017
Podem afirmar que els plantejaments metodològics i epistemològics dels homes de ciència (professionals o afeccionats) reunits entorn de la Royal Society poc o res van tenir a veure -en un sentit estricte- amb l'inductivisme naïve del Canceller Bacon; més aviat van desembocar en una concepció temptativa i probabilista de la ciència, en una concepció que avui denominaríem hipoteticodeductiva.
| A. Elena, A hombros de gigantes. Estudios sobre la primera revolución científica, Alianza, Madrid 1989, p. 114 |
Original en castellà
Podemos afirmar que los planteamientos metodológicos y epistemológicos de los hombres de ciencia (profesionales o aficionados) reunidos en torno a la Royal Society poco o nada tuvieron que ver –en un sentido estricto– con el inductivismo naïve del Canciller Bacon; antes bien, desembocaron en una concepción tentativa y probabilista de la ciencia, en una concepción que hoy denominaríamos hipotético-deductiva.