Diferència entre revisions de la pàgina «Platònics de Cambridge»
De Wikisofia
m (bot: - mitjan el s. + mitjan s.) |
m (bot: - l' [[Acadèmia + l'[[Acadèmia) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Filòsofs moralistes anglesos de mitjan s. XVII, agrupats pel fet d'haver estudiat o ensenyat en Cambridge, el seu liberalisme i el seu entusiasme per un cert platonisme difús, que prenen de l' [[Acadèmia florentina|Acadèmia florentina]], i que oposen al puritanisme calvinista i al materialisme procedent de la filosofia de [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]]. Defensen les [[idees innates|idees innates]] i d'ells procedeix una tendència ètica racionalista anglesa, que arriba fins als nostres dies. Entre els seus principals components destaquen Benjamin Whichcote (1609-1683), [[Autor:More, Henry|Henry More]] (1614-1687) i Ralph Cudworth (1617-1688). | + | Filòsofs moralistes anglesos de mitjan s. XVII, agrupats pel fet d'haver estudiat o ensenyat en Cambridge, el seu liberalisme i el seu entusiasme per un cert platonisme difús, que prenen de l'[[Acadèmia florentina|Acadèmia florentina]], i que oposen al puritanisme calvinista i al materialisme procedent de la filosofia de [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]]. Defensen les [[idees innates|idees innates]] i d'ells procedeix una tendència ètica racionalista anglesa, que arriba fins als nostres dies. Entre els seus principals components destaquen Benjamin Whichcote (1609-1683), [[Autor:More, Henry|Henry More]] (1614-1687) i Ralph Cudworth (1617-1688). |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió de 18:54, 10 ago 2017
Filòsofs moralistes anglesos de mitjan s. XVII, agrupats pel fet d'haver estudiat o ensenyat en Cambridge, el seu liberalisme i el seu entusiasme per un cert platonisme difús, que prenen de l'Acadèmia florentina, i que oposen al puritanisme calvinista i al materialisme procedent de la filosofia de Hobbes. Defensen les idees innates i d'ells procedeix una tendència ètica racionalista anglesa, que arriba fins als nostres dies. Entre els seus principals components destaquen Benjamin Whichcote (1609-1683), Henry More (1614-1687) i Ralph Cudworth (1617-1688).